El gir nacionalista espanyol que ja s’havia produït a Euskadi amb el pacte PP-PSOE, arriba ja també a la composició del nou govern de l’Estat. Manuel Chaves, nou ministre de Política Territorial, definit per Francesc Puigpelat en el seu bloc com “el nou policia autonòmic”, serà l’encarregat de “coordinar” les comunitats autònomes...
Molt ens temem que pot amagar-se darrere de l’eufemisme “coordinar”. Només cal recordar que la tristament cèlebre LOAPA, del govern socialista de Felipe Gonzàlez, que va ser un dels preus a pagar després del 23 de febrer de 1981 i que, caldrà recordar-ho, va ser defensada i votada entusiàsticament pels llavors diputats del PSC, ja utilitzava un eufemístic verb “harmonitzar” per definir el control sistemàtic de les autonomies. I quina és l’autonomia a “harmonitzar” o a “coordinar”? Madrid? Extremadura? Castilla-La Manxa?
Puede sonar políticamente incorrecto, pero me temo que el castellano se encuentra marginado en algunas comunidades. Hay comunidades donde los niños saben desenvolverse sólo en su lengua materna.
Aquestes són les paraules que ara fa un any esbombava als quatre vents la que avui és flamant nova ministra de Cultura, la senyora Ángeles González-Sinde.
La senyora ministra és, a més, una de les més grans defensores del cànon digital a Internet, fet que, com us podeu imaginar, li ha comportat les més grans simpaties dins del món de la Xarxa.
La senyora ministre va mostrar públicament el seu acord amb el Manifiesto por una lengua común, aquell pamflet molt ben escrit que, escudant-se en una pretesa defensa del castellà, esgrimia els més durs atacs contra la llengua catalana i el procés d’immersió lingüística a Catalunya. Cal recordar que aquest manifest, pel qual la senyora ministra tenia tantes simpaties, estava signat per personatges com Fernando Savater, Albert Boadella, Mario Vargas Llosa, Félix de Azúa o Arcadi Espada i defensava la tesi de la marginació del castellà en algunes comunitats autònomes (llegiu-hi Catalunya).
Amb una cosa estic d’acord amb la senyora ministra. És cert, té tota la raó del món quan afirma que “hay comunidades donde los niños saben desenvolverse sólo en su lengua materna”. I tant que sí, senyora ministra! A Madrid, per exemple, o a tota la resta de comunitats unilingües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada