Quina és la situació política que es viu actualment al país?
Quin és el grau de desafecció dels ciutadans envers els seus representants polítics?
Per què estan proliferant des de la societat civil les plataformes independentistes?
Aquests són els tres interrogants bàsics que, en 166 paraules més, es planteja l’article Patriotisme i dignitat.
El ciutadà en general i l’independentista en particular està esgotat, políticament parlant, de tanta frase buida de contingut, de tanta informalitat, de tanta barra política que els seus representants esgrimeixen de manera contínua. Aquesta actuació, allunyada de la ciutadania, està provocada per l’encegament que els provoca la seva petita parcel·la de poder i que els arriba a fer creure que actuen de manera correcta.
Cada vegada es fa més difícil confiar en els nostres polítics. En alguns ja no hi confiàvem gaire, però altres havien aconseguit despertat en tots nosaltres un element indispensable per generar confiança: la il·lusió i l’esperança. Aquests sentiments s’han vist traïts i així ho demostra el creixement de l’abstenció electoral que sembla ser l’únic índex que augmenta de manera contínua.
També són signes d’aquest cansament, d’aquesta falta de confiança i d’il·lusió, la davallada soferta per ERC en les darreres eleccions o el fort creixement experimentat pels corrents crítics dins del propi partit.
Més encara; l’independentista, cansat i desil·lusionat, cerca altres mitjans on poder renovar aquells sentiments que el feien viure el dia a dia amb més ganes de treballar per un futur, que també veien com més real i proper. D’aquí prové la creació de xarxes, plataformes, grups, entitats que, en un nombre molt elevat i veient la manca de reacció dels partits polítics que haurien de representar-los, intenten fer-ne un paper substitutori.
És bona per al país aquestas proliferació de col·lectius? En principi sí, perquè canalitzen les inquietuds de molta gent; a la llarga no, perquè si algú ha de portar la independència en aquest país seran les forces polítiques, serà el nostre Parlament.
Perquè si d’alguna cosa en podem estar ja convençuts és que només hi ha dos camins possibles per al nostre país: seguir com fins ara, amb tot el que això comporta de, en el millor dels casos, eterns estires i arronses, o bé optem per l’altra via, que no és altra que la de l’Estat propi.
I això és el contingut de les properes 403 paraules de Patriotisme i dignitat.
Quin és el grau de desafecció dels ciutadans envers els seus representants polítics?
Per què estan proliferant des de la societat civil les plataformes independentistes?
Aquests són els tres interrogants bàsics que, en 166 paraules més, es planteja l’article Patriotisme i dignitat.
El ciutadà en general i l’independentista en particular està esgotat, políticament parlant, de tanta frase buida de contingut, de tanta informalitat, de tanta barra política que els seus representants esgrimeixen de manera contínua. Aquesta actuació, allunyada de la ciutadania, està provocada per l’encegament que els provoca la seva petita parcel·la de poder i que els arriba a fer creure que actuen de manera correcta.
Cada vegada es fa més difícil confiar en els nostres polítics. En alguns ja no hi confiàvem gaire, però altres havien aconseguit despertat en tots nosaltres un element indispensable per generar confiança: la il·lusió i l’esperança. Aquests sentiments s’han vist traïts i així ho demostra el creixement de l’abstenció electoral que sembla ser l’únic índex que augmenta de manera contínua.
També són signes d’aquest cansament, d’aquesta falta de confiança i d’il·lusió, la davallada soferta per ERC en les darreres eleccions o el fort creixement experimentat pels corrents crítics dins del propi partit.
Més encara; l’independentista, cansat i desil·lusionat, cerca altres mitjans on poder renovar aquells sentiments que el feien viure el dia a dia amb més ganes de treballar per un futur, que també veien com més real i proper. D’aquí prové la creació de xarxes, plataformes, grups, entitats que, en un nombre molt elevat i veient la manca de reacció dels partits polítics que haurien de representar-los, intenten fer-ne un paper substitutori.
És bona per al país aquestas proliferació de col·lectius? En principi sí, perquè canalitzen les inquietuds de molta gent; a la llarga no, perquè si algú ha de portar la independència en aquest país seran les forces polítiques, serà el nostre Parlament.
Perquè si d’alguna cosa en podem estar ja convençuts és que només hi ha dos camins possibles per al nostre país: seguir com fins ara, amb tot el que això comporta de, en el millor dels casos, eterns estires i arronses, o bé optem per l’altra via, que no és altra que la de l’Estat propi.
I això és el contingut de les properes 403 paraules de Patriotisme i dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada