Les primeres 237 paraules de l'article Patriotisme i dignitat ens col·loquen en la situació actual i ens ajuden a fer una mica de memòria, cosa a la qual sembla que no estiguem gaire acostumats. Sovint oblidem perquè vam començar aquesta aventura d’un nou Estatut, perquè vam dir que sí al text que va sortir del Parlament i també perquè vam creure que calia votar no a aquell text passat pel “cepillo” (ribot en català) del socialista senyor Alfonso Guerra.
Sovint oblidem perquè molts de nosaltres ens vam apuntar a ERC...
Tres punts clau:
Primer: Liquidació del “deute històric” que, segons diuen, tenia l’Estat espanyol amb Andalusia. Total, 1.200 milions d’euros cap a les arques andaluses... i tot dins del termini prefixat.
Segon: La crisi sembla no existir per a signar un aval per un total de 9.000 milions d’euros per a una coneguda caixa d’estalvis presidida per un dirigent regional del PSOE. Tampoc sembla que hi hagi cap mena de crisi per augmentar l’aportació espanyola al Fons Monetari Internacional. 4.000 milions més que se’n van qui sap on...però segur que lluny de Catalunya.
Tercer: Els greuges a Catalunya són continus i augmenten dia a dia. Han passat... tres anys!! de l’aprovació de l’Estatut i, entre moltes altres coses que han anat succeint, no s’han produït traspassos tan importants com els dels aeroports de Barcelona, Reus i Girona; les rodalies de Renfe o les beques universitàries. A més, les contínues dilacions per resoldre el finançament no fan més que accentuar aquesta sensació de presa de pèl que pateix el país. Les xifres de les quals es parla arriben a ser fins i tot ridícules pel que necessita Catalunya.
A aquests tres punts clau, s’hi afegeix el sainet del Tribunal Constitucional, la decisió del qual s’ajorna i s’ajorna, amb el llançament paral·lel de globus sonda en forma de notícies perquè poc a poc ens anem preparant per al cop definitiu.
I el problema principal és que tot això s’està duent a terme amb la passivitat d’una classe política que sembla està aletargada i que, evidentment, no es troba a l’alçada de les circumstàncies i de les exigències i necessitats del país. Un país que s’enfonsa cada dia una miqueta més des del punt de vista econòmic, social, polític i nacional.
Uns per activa i altres per passiva són corresponsables de la política negociadora que s’està seguint i que fa que Catalunya perdi posicions, de manera lenta, però continuada, no només en relació als països més desenvolupats d’Europa, sinó fins i tot dins del mateix Estat espanyol.
Tot això ens porta a les 166 paraules següents...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada