LLENGUA I INDEPENDÈNCIA (i 4)

Quart i darrer punt de l’entrevista en què Víctor Alexandre acabava afirmant: “És possible una Catalunya independent castellanoparlant”.

Aquest és una altre tema que hem tractat sovint dins d’aquest bloc: la importància o no del manteniment de la llengua pròpia del país. (Entre altres: Independentistes confosos i confusos; El país dels esvorancs (XIV) o... independència en castellà). Alguns diuen que pots sentir-te plenament català malgrat que la teva llengua, única i exclusiva, sigui el castellà (i jo n’hi afegiria qualsevol altre: amazig, àrab, romanès, basc...). Que pots desitjar molt més poder econòmic, polític i de tot tipus per al teu país i, fins i tot, arribar a desitjar la independència dels Països Catalans sense saber un borrall de català o, el que és pitjor, sabent-ne, però sense fer-lo servir. La independència es pot desitjar, diuen, per motius estrictament socials, econòmics, de millora de la qualitat de vida... i pontifiquen: no cal la llengua per voler la independència.

Recordo un escrit del col·lectiu “Els altres andalusos” en què, amb molt bona fe, s’hi feia una lloança en favor de la llengua catalana, però on s’acabava demanant que és fes independentisme en castellà. (I torno a dir jo... i per què no en amazig, en àrab o en gallec o en basc?)

¿Hem de deixar de banda el primer signe d’identitat en què es fonamenta el nacionalisme català a l’hora d’exigir el dret d’autodeterminació que ens pertany com a poble?

Una Catalunya independent i castellanoparlant? Per què la volem? De la mateixa manera que tampoc voldria una Catalunya independent sota qualsevol tipus de dictadura o una Catalunya independent sense justícia social, sense llibertats col·lectives i individuals, sense llibertats nacionals...

¿Em podeu explicar per què voldríem una independència que abandonés la llengua i la cultura del país i ens convertís en un apèndix –tant lliure com vulgueu- de la llengua i la cultura castellana?

Independència... per a què? Llibertats... societat més justa... gestió dels propis recursos... millor repartiment de la riquesa...

També per a la plena normalitat de la llengua i cultures catalanes.