El futur govern d’Euskadi se’ns està venent des de determinats sectors com un triomf de la democràcia i de l’alternança política. Res més lluny de la realitat. Aquest govern serà el resultat d’una política molt ben planificada que, amb l’ajut inestimable de tribunals i determinats partits polítics es va iniciar amb aquella famós pacte antiterrorista al qual se li va posar un nom més ufanós: Acuerdo por las Libertades y contra el Terrorismo. El pacte l va proposar -recorde-m’ho- el Sr. José Luís Rodríguez Zapatero i va ser signat pel PSOE i el PP. Aquest pacte ja marcava de manera subtil en el seu preàmbul els seus veritables objectius: acabar amb el nacionalisme basc. Això succeïa el desembre del 2000:
"El retorno de ETA a la violencia terrorista, tras el cese temporal anunciado en Septiembre de 1998, ha puesto dramáticamente en evidencia la situación en el País Vasco. Con ello, ha quedado también de manifiesto el fracaso de la estrategia promovida por el PNV y por EA, que abandonaron el Pacto de Ajuria Enea para, de acuerdo con ETA y EH, poner un precio político al abandono de la violencia. Ese precio consistía en la imposición de la autodeterminación para llegar a la independencia del País Vasco".
La trama política urdida pel PP i el PSOE va continuar l’any 2002 amb l’aprovació de la denominada “Ley de partidos políticos” que va ser refrendada pel PSOE i el PP, però també per altres partits com CIU, i el Partido Andalucista i només va tenir 16 vots en contra. La llei va significar el principi del desmantallament de tota l’esquerra independentista basca. Ja en aquella època, Amnistia Internacional va expressar la seva profunda preocupació per aquesta Llei, ja que la seva volguda ambigüitat i imprecisió permetia emprendre accions d’il·legalització de partits polítics pel sol fet que eren partidaris d’assolir la independència, encara que fos de forma pacífica.
El 28 de març de 2003 va començar la “caça de bruixes” a Euskadi. Es van il·legalitzar Herri Batasuna, Euskal Herritarrok i Batasuna van ser il·legalitzats al·legant que donaven suport a ETA i que no refusaven públicament la violència.
Posteriorment, les il·legalitzacions de partits i moviments i anul·lacions de candidatures electorals s’han anat succeint l’una darrere l’altra. Entre altres: Acció Nacionalista Basca; Partit Comunista de les Terres Basques; Herritarren Zerrenda; Autodeterminaziorako Bilgunea; Abertzale Sozialisten Batasuna; Aukera Guztiak; Demokrazia Hiru Milloi i Askatasuna. També han estat obligats a dissoldre’s els grups parlamentaris Sozialista Abertzaleak y Nafarroako Sozialista Abertzaleak.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada