En aquest món polític, la lluita per una parcel·la de poder és constant i fratricida. ¿Què té el poder que fa que tanta gent sigui capaç de transformar-se i esdevenir una mena de grimpador professional?
Una bona mostra (evidentment, no és l'única) l'estem tenint en tot aquest batibull que ja s'està muntant a l'entorn de les figures de Puigcercós i Carod per veure qui és el cap de llista de les properes eleccions.
Per això aplaudeixo l'actitud de la Mònica Sabata, portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir que ha dit no a la candidatura a Europa que li ha ofert ERC. En un moment ha dit no a un sou de luxe, a dietes i a privilegis. Ha dit no a una suculenta parcel·la de poder.
Una actitud digna, coherent i, malauradament, minoritària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada