TORNANT DE NADAL (2)

Veig que en Joan Ferran continua amb la seva dèria i encara creu que hi ha "crosta nacionalista " a TV3. Es basa en qüestions de llenguatge, ja que afirma que es fa servir massa vegades la construcció "Estat espanyol" i demana un "llenguatge unificat" (ai, Mare de Déu!). Una altra de les seves "perles" és que declara que "no m'agrada quan algú diu que hem de construir la nació a través dels mitjans de comunicació".

Doncs... Com carai es construeix la nació? Apropant-nos cada vegada més a l'Estat espanyol?

I el finançament? Bé... gràcies...

Davant el globus sonda que va llençar el ministre Solbes i que ja parla de només 7.000 milions per repartir, s'ha muntat ja un bon batibull perquè la xifra queda massa lluny de qualsevol previsió.

I què en diuen els socialistes? En declaracions del secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, "les xifres nos són importants, el que és important és el model" (??¡¡)

Sort que hi ha algunes coses que funcionen millor com per exemple la Fundació Ramon Llull que ha fet efectiva la incorporació a l'ens del Consell General dels Pirineus Orientals, l’Ajuntament de l’Alguer i la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, integrada pels ajuntaments de Sueca, Morella, Gandia i Vinaròs.

D'això es tracta, de trencar fronteres... fins que no puguem establir les pròpies.

També veig que ja tenim el nostre propi friqui -i benvingut sigui!-, el nord-català Lluís Colet que s'ha passat 124 hores seguides xerrant de tot allò que se li ha passat pel cap. Des del Comte Guifré fins al TGV, tal com va declarar abans de començar el seu repte. I tot plegat ho ha fet per dues raons, aparèixer al llibre Guinnes dels Rècords i fer visible la llengua catalana a la República francesa.

Llàstima que en la foto aparegui el cartell en francès...

Faig meves les paraules de Jordi Palmer en el seu article Volem friquis catalans:

[...] "a les Espanyes més d'un tindria un shock cerebral en descobrir que a França també hi ha catalans que no són espanyols ni per casualitat. En tot cas celebrem la victòria de Colet, perquè si els països normals tenen els seus friquis, nosaltres tenim els nostres. Arrauxats i excèntrics, tocats del bolet i entranyables. Ja ens queda menys per convertir-nos en un país normal."