En el nostre post "Dues actituds per a la normalitat" destacàvem el comportament de dues persones pel que fa a l´`us normal de la llengua catalana. Un d'ells, l'artista mallorquí Miquel Barceló, feia el seu discurs d'inauguració de la cúpula de la sala dels Drets Humans de l’ONU íntegrament en el seu català de les Illes.
E-criteri publica un llarg i interessant article d'en Bertomeu Mestre sobre tot el que va succeir aquell 18 de novembre a la sala de les Nacions Unides. Entre mnoltes altres coses diu:
"Barceló, si vol parlar, ho haurà de fer en francès o en espanyol. Arribat el moment, Miquel va fins al faristol. Porta a les mans el fulletó que s’acaba de repartir, lamentablement (per normativa) només en francès i espanyol. L’obre i llegeix el text en la llengua de Ginebra. En acabar, treu un paper doblegat, el desplega, i llegeix el seu discurs en català.
Just començar la lectura, els traductors romanen paralitzats i sorpresos. Els assistents aixequen una remor. La gran majoria (especialment els qui presideixen l’acte) es posen l’aparell traductor a l’orella. Quan en Miquel acaba de llegir l’original català, agafa de nou el fulletó i reprèn la lectura del text en espanyol. En un espanyol, per cert, que delata que no és la seva llengua materna ni l’habitual. Miquel Barceló, estrafent el protocol i la norma injusta i mal dictada, va fer allò que, segons Espriu, calia fer: “per salvar-nos els mots; per retornar-nos el nom de cada cosa...”.
Crec que el gest no ha estat reconegut per les entitats del país. És el primer català que parla la seva llengua a les Nacions Unides."
L'article parla també d'en Serrat i del que hauria pogut fer aquell any 1968 a Eurovisió si hagués adoptat la "tàctica" Barceló. També ens parla de Pau Casals, del seu discurs a les Nacions Unides i també de l'himne que va compondre. Un himne misteriosament amagat i arraconat en alguna golfa de la seu de l'ONU.
Si el voleu llegir íntegrament cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada