MEMÒRIA DE VACANCES (1)

Quinze dies allunyats de l'actualitat són molts. Caldrà, doncs, fer-ne un breu resum...

Dues notícies destaquen sobre les altres: la primera, la decisió del F.C. Barceona de rebutjar la companyia Air Berlin per viatjar als Estats Units. La segona, La iniciativa engegada pel grup Bonpreu Esclat convidant tots els clients a parlar-los en català.

"En un país governat per la covardia l'anomalia és la dignitat." Aquesta frase de Víctor Alexandre resumeix a la perfeccíó el gest del F.C. Barcelona. Air Berlin s'ha permès el luxe de menysprear el català i de fer-ho amb total impunitat. La reacció dels governs català i de les Illes ha estat tímida i sobretot procurant no fer gaire soroll. La reacció dels ciutadans, malgrat el boicot proposat des de diferents sectors, ha resultat escassa i segurament ha fet riure els directius de la companyia alemanya.

L'actitud del Barça ha estat, doncs, l'anomalia. Una actitud valenta i digna que, lògicament, ha desvetllat la reacció nacionalista espanyola dels diversos mitjans de comunicació estatals. Malgrat tot, Air Berlin continua sense rectificar la seva posició inicial de menyspreu per la llengua catalana. Que diferent seria si altres empreses i entitats catalanes seguissin el camí iniciat pel F.C. Barcelona!

"Si us plau, parla'm en català." El grup Bon Preu ha repartit 2.500 xapes entre els seus empleats dels 111 establiments de les marques Bonpreu, Esclat i Orangutan amb aquest eslògan tan clar, senzill i normalitzador. L’empresa s'adhereix d'aquesta manera a la campanya iniciada per la Plataforma per la Llengua i pretén fomentar que els treballadors que habitualment parlen en castellà s’acostumin a relacionar-se en català.

No sabem quants treballadors s'enganxaran la xapeta (la mesura és voluntària), però la iniciativa és sensacional. D'una banda, és una bufetada per tots aquells catalanoparlants que sistemàticament empreen el castellà per dirigir-se a desconeguts. D'altra banda, és un estímul per a tothom que està aprenent la nostra llengua i que, massa sovint, no troba espais on poder usar-la amb normalitat.

Dignitat, valentia, senzillesa i normalitat són alguns dels adjhectius aplicables a aquestes dues actituds corporatives envers la llengua del país.