Aquesta setmana hem hagut de patir la visita dels 20.000 gers (aficionats del Glasgow Rangers). Han campat lliurement i han fet el que han volgut. Beure i pixar, sobretot, a qualsevol indret de la ciutat. Sempre, és clar, davant de la passivitat de les forces de l'ordre, tan zeloses en altres ocasions i amb altres ciutadans.
Alguns s'han estranyat de veure com els gers exhibien banderes angleses; fins i tot, n'hi havia que en portaven d'espanyoles. Que no són d'Escòcia? Que no volen la independència?
Escòcia, com els Països Catalans, no és uniforme, políticament i nacionalment parlant. El Glasgow Rangers és l'equip tradicional dels escocesos protestants i unionistes, partidaris, doncs, de la unió amb Anglaterra. El seu gran rival, en l'àmbit esportiu i políticosocial, és el Celtic de Glasgow. El Celtic és l'equip dels descendents dels immigrants irlandesos. És l'equip dels catòlics i dels nacionalistes escocesos. La gent del Celtic (beguts o no) no onejarien mai una bandera anglesa ni una d'espanyola, perquè saben molt bé què representen.
Tampoc no cal anar gaire lluny per trobar correspondències, ciutadanes i nacionals, entre Escòcia i Catalunya.
Tothom és el que és... o, si més no, representa el que representa.
Un nacionalista britànic de Londres es planyia no fa gaire pels fòrums d'internet que li havien dit: "Perdona, que ets dels Glasgow Rangers?". "No, no, especialment, per què m'ho demanes". "No, perquè com que tens penjada a la finestra la Union Jack".
ResponEliminaEl nacionalista britànic treia foc pels queixals. "On s'és vist! No pensava aquell paio que cal ser dels Rangers per penjar la bandera nacional! Encara creurà que la Union Jack la van crear com a ensenya d'un equip de futbol!".
També m'he trobat, a voltes, amb una situació similar. En una parada de l'Onze, un xiquet davant les estelades exposades exclamava: "Mira, papa, del Barça!".
De totes formes, els escocesos amb sentiment nacional i futbolístic, el que senten és el blau fosc de la selecció nacional. Enveja!