EL PAÍS DELS ESVORANCS (III)... O "EL GRAN PADRE BLANCO"

La colònia i els virreis que la regenten ja poden estar contents... el "Gran Padre Blanco", vingut de la gran metròpoli, ens ha fet una visita.

El "Gran Padre Blanco" ha fet un passeig per les zones més deteriorades de la colònia, acompanyat en tot moment del seu seguici i dels virreis. Ho ha observat tot amb un rictus de preocupació, se n'ha fet responsable i ha acabat fent servir la seva arma més efectiva: "Prometo que..."

Responsable? Com es tradueix aquesta declaració d'intencions? Ser responsable d'alguna cosa vol dir pagar, d'una manera o altra, pel que s'ha fet. Com ens pagarà el "Gran Padre Blanco"?

Per a la seva tranquil·litat, li diria que no pateixi, que ell no és l'únic responsable d'aquest desgavell en el país dels esvorancs. N'hi ha molts més; una llista llarga i que de vegades sembla inacabable i en la qual apareixen en lloc destacat els virreis que té escampats per aquest territori colonial. Fins i tot hi apareixen els mateixos habitants, els mateixos colonitzats que, conscients del seu estatus, assumeixen el paper que han de fer en aquesta auca de relacions metròpoli-colònia. Un paper submís, pacient, resignat, només mínimament alterat per algun crit aïllat, per alguna protesta isolada.

El "Gran Padre Blanco" i els seus virreis respiren força tranquils i continuen amb els seus discursos, els seus arguments de pa sucat amb oli i, per damunt de tot, amb les seves promeses.

"La paciència democràtica té un límit". Hi haurà alguna resposta contundent en les properes eleccions al Parlament espanyol? "Catalunya ha de dir prou en les pròximes eleccions generals", ha dit Duran i LLeida i, només per una vegada, estic d'acord amb ell. Hem de dir prou... però com?

En Xavier Mir, impulsor de tantes iniciatives, ja fa dies va llençar la idea de fer un vot nul organitzat en les properes eleccions espanyoles. Amb el missatge: "JO EM PLANTO. ELS PAÏSOS CATALANS ENS PLANTEM". Potser seria qüestió d'anar-ho rumiant i treballant.

Em temo, però, que ni en una cosa tan senzilla serem capaços la gent de les colònies de posar-nos d'acord.

I, mentrestant, el "Gran Padre Blanco", des del seu hàbitat de la gran metròpoli, lluirà un somrís d'orella a orella...