Ha mort Sebastià Sorribas, l'autor de El zoo d'en Pitus. El zoo d'en Pitus, com tantes coses en aquest nostre país, és més que un llibre. Sebastià Sorribas va escriure aquesta narració en ple franquisme, amb la llengua catalana mig prohibida, mig consentida, sobretot si era només a les cases i de portes endins. Molts nens i nenes -i grans també- van començar a aprendre a llegir en català, en la seva llengua prohibida i marginada, en la seva pròpia llengua en què eren -érem- analfabets gràcies a persones com en Sebastià Sorribas.
El zoo d'en Pitus és el llibre que no coneixia el nostre president Don José Montilla. És el llibre que el va fer enfadar quan li van preguntar si en coneixia el final. Un president de la Generalitat ignorant de la cultura, de la llengua i de la història del país que presideix. 
Salvador Sostres, en el seu bloc i referint-se a aquest fet, no ho pot expressar millor: Hi ha una Catalunya que se sent agredida quan li pregunten pel Pitus: la seva Catalunya, que és Espanya. A vostè que li preguntin pel picha, oi? Ben segur que hi ha la Catalunya picha, la funcionària, la deficitària. Hi ha una altra Catalunya que avui està de dol perquè ahir morí un dels seus narradors més extraordinaris.
Malgrat aquesta Catalunya -que existeix, no ho dubteu- nosaltres som aquí encara i continuarem aquí, dempeus i orgullosos, gràcies a homes i dones com en Sebastià Sorribas.
Record, honor i glòria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada