BLOC CALdesplugues

Bloc d'informació i opinió de la CAL d'Esplugues

24.10.07

EL PAÍS DELS ESVORANCS (II)


Interessant article de Vicenç Partal a Vilaweb sobre la innoperàcia, la paràlisi, l'autisme del Govern de la Generalitat en tot el que es relaciona amb el caos ferroviari.

Mentrestant, el president Montilla, en una mostra més de sarcasme o de pensar que som beneits (ho som?), ens diu que ara "no és hora de vendre fum. És hora de governar. D'autogovernar-nos. De fer Estat. De fer Catalunya."

Si us plau...

1 comentari:

  1. És simptomàtic. Les obres de l'AVE ara tallen les comunicacions del Baix Llobregat Sud amb Barcelona. Els treballadors barcelonins que tenen la feina a Baix Llobregat Sud, i els treballadors de Castelldefels o Gavà que tenen la feina a Barcelona, han patit de valent tota aquesta setmana i encara els hi queda. No són pocs els qui han hagut de traslladar-se a cases de familiars, amics o companys de feina. Els talls són inevitables, és clar, però aquí s'ha prioritzat l'espectacle d'inaugurar l'AVE abans de les eleccions. Als qui ens manifestàvem al Prat fa sis o set anys contra l'AVE ens deien "protectors d'escarxofetes". Ara veiem esquerdes en cases històriques del Prat, esvorancs a Bellvitge i filtracions a Sants Estació.

    Les obres de l'AVE també tallen momentàniament la comunicació ferroviària d'Alacant a Barcelona que realitzen els Euromed. Si hi ha cap TGV justificat per volum de passatgers a casa nostra els d'aquesta línia i el seu enllaç a Montpeller-Lió-Milà. Però el govern espanyol prioritza les línies que li convenen a Madrid.

    Tot plegat, és una metàfora ferroviària de les relacions de poder en les nostres societats. Les milionades per l'AVE i abandonament de línies fèrries de la Catalunya interior (sovint vitals per les exportacions agrícoles) reflecteixen la política de descapitalització de Catalunya. El deteriorament de les rodalies com si fos per castigar als habitants de la "segona corona" de Barcelona, molts dels quals hi han hagut d'anar a viure arran de l'explosió de preus de l'habitatge en la zona metropolitana reflecteixen una nova agressió contra la classe treballadora. I el resultat serà un augment del transport per vehicle privat, i més carretades de diòxid de carboni a l'atmosfera. Ni escarxofetes ni escarxofets: terra cremada i aire enverinat.

    ResponElimina