Poques vegades un pregó de Festa Major haurà tingut tan contingut nacional i reivindicatiu. He sentit molts d'aquests pregons que obren les Festes Majors de pobles i ciutats. La majoria sense cap contingut que no sigui el d'estimular lka gent a divertir-se, passar-s'ho bé i fer tota la gresca possible. Ja em sembla bé... no deixa de seru l'inici d'una gran festa. Ara bé, sentit Joaquim M. Puyal en el pregó de les Festes de la Mercè d'enguany és una altra cosa. Una altra cosa des de molts vessants: l'originalitat, la qualitat, la novetat i, sobretot, el contingut.
Per veure'l cliqueu aquí.
Doneu-li un cop d'ull. Escolteu-lo atentament. Gaudireu d'una gran demostració d'oralitat i, després, reflexioneu-hi.
Alguns fragments a l'atzar:
"Quan l'objectiu comú s'ho mereix, cal superar les diferències"
"O ens arremanguem o ens n'anem en orris"
"Els ciutadans tenim força. Si sabem què volem i lluitem per assolir-ho, el nostre futur és nostre, sense haver de dependre de ningú". "L'exemple de les lluites socials i resposta antifranquista obteniu una conclusió: si els catalans anem junts som imbatibles"
"Si superem les nostres diferències, la força de la unió és irreductible".
"si perdessim la llengua que pel camí que anem tampoc seria tan imaginable, al final de tot seria responsabilitat nostra, no sempre és la culpa dels altres".
"Lamentablement a dia d'avui l'any 2011 encara no hem aconseguit el reconeixement de l'espai català de comunicació comú associat a l'àmbit lingüístic de la nostra llengua".
"A la terminal de l'aerport de barcelona hi havia un rètol que hi posava: 'Puente aéreo Madrid-Barcelona-Madrid', per si hi havia algun dubte, com tot, abans i ara, tot comença i acaba a Madrid".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada