Avui celebrem una fita històrica: La Vanguardia, després de 130 anys de la seva fundació, apareix en la llengua del país on va néixer. Cal recordar que La Vanguardia s'ha editat sempre en castellà, fins i tot en els moments de més catalanitat de la república, els anys 30 del segle passat.
Alguns creuen que en el fet que La Vanguardia s'hagi decidit a fer una edició en català, hi ha una bona dosi d'oportunisme barrejada amb un interès "d'aigualir" l'altra premsa que, ja des del primer moment, va fer una aposta per editar un diari en llengua catalana.
Personalment, no hi estic d'acord. Penso que el fet que una empresa com la dels Godó cregui que pot ser un bon negoci fer un diari en català, és una notícia altament satisfactòria. M'indica que la normalitat de la llengua va per bon camí. De fet és el que necessitem que, a poc a poc, el voluntarisme i el voluntariat vagi deixant pas al professionalisme, si més no pel que fa a la llengua.
Benvinguts a la normalitat, doncs, senyors i senyores de La Vanguardia.... o gairebé, perquè de moment no arribarà ni al País Valencià ni a les Illes. Es veu que el fet de ser normals del tot és sempre una tasca difícil.
és clar que és bo que aquest diari espanyolista escrigui en el dialecte nord-oriental de l'estat, però la normalitat potser seria que desaparegués o fos minoritari.
ResponEliminasalut