S’ha comentat abastament la possible implicació de Joan Coromines en el denominat “Complot de Garraf”, el 1925, l’intent fallit d’atemptat contra el tren que conduïa a Barcelona Alfons XIII i tot el directori militar. Malgrat que Coromines no va aparèixer entre la llista d’encausats, va ser el mateix Coromines que en una entrevista (l’única) concedida a TV3 va declarar sense pèls a la llengua la seva complicitat amb el grup que va organitzar l’atemptat.
El 1930, Josep Maria Batista i Roca funda l'organització Palestra, que etimològicament significa “lloc on es lluita”. Joan Coromines esdevé militant d'aquesta entitat catalanista, que va arribar a comptar amb més de cinc mil associats només a la ciutat de Barcelona. El moviment va derivar posteriorment en una organització de signe paramilitar en algunes de les seves activitats.
Més endavant, Joan Coromines forma part del grup de milicians que, comandats per Macià, participarà en els fets de Prats de Motlló. I més encara, el 15 d’octubre de 1934, Coromines i els seus germans surten al carrer, armats, per defensar l’alçament i la república catalana proclamada per Companys.
Joan Coromines ens oferira al llarg de la seva vida mostres inequívoques de la seva gran i irreductible personalitat.
El 1973, en plena vigència del franquisme amb Carrero Blanco viceprsident del govern Coromines rebutja formar part de la Real Academia de la Lengua Española: “Honores, viniendo de la lengua castellana, no quiero ninguno”. Clar i rotund.
El 1982, retorna la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio, amb aquestes paraules: “... retorno un premi enviat per un govern que redueix al mínim els drets de la meva pàtria, esquarterada en províncies i subvenciona els petits grups que ataquen la unitat del català, llengua única dels tres països que la parlen.”
El 1984, el Ministerio de Cultura li atorga el Premio Nacional de las Letras Españolas. Coromines, sempre tan astut, accepta la dotació econòmica (la necessitava per acabar la seva gran obra) però censura el Govern que li atorga el premi: “L’única Nació i l’única llengua a les quals reto incondicional obediència i pleitesia, són la nació i la llengua catalanes. I veig amb tristesa que l’Estat i el Govern que me’l confereixen (el premi), encara neguen o regategwen els drets deguts a les dues...”
Pompeu Fabra, Joan Coromines, Joan Solà... i tants d'altres ens recorden, en paraules del mestre Solà: "el lligam inextricable entre poble, individu i llengua."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada