BLOC CALdesplugues

Bloc d'informació i opinió de la CAL d'Esplugues

2.5.11

CANTO LA LLUITA. LA CRÒNICA

Pel seu interès, us reprodueixo la crònica que ha escrit en Dídac López sobre l'espectacle Canto la lluita:

Organitzada per la CAL d'Esplugues, aquesta vesprada s'ha representat a la masoveria de Can Tinturé, l'espectacle 'Canto la lluita', del grup Palestra. Palestra era el nom d'aquella societat patriòtica fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca.

El trio format pel cantador Ramon Manent, l'acordionista Guida Sellarès i la recitadora Laia Carreras, pren la denominació d'aquella societat i també fa seu aquell famós cartell de "La nostra pàtria" (1932), que seguia el perfil de l'àmbit lingüístic tal com l'havia formulat Antoni Griera el 1916.

Les referències històriques són ben al cas, car 'Canto la lluita' vol relligar cançons, poemes i assaigs d'aquesta llarga, complexa i contradictòria lluita d'alliberament nacional que mena activament el poble català des de fa quatre o cinc generacions. Hi trobem, doncs, textos de Joan Maragall (*1860), Joan Salvat-Papasseit (*1894), Pere Quart (*1899), Salvador Espriu (*1913), Palau i Fabre (*1917), Miquel Martí Pol (*1922), Vicent Andrés Estellés (*1924), Lluís Maria Xirinacs (*1932), Ovidi Montllor (*1942), Marc Granell (*1953) o de la mateixa Laia Carreras, o música de Toti Soler o de Raimon, i corrandes de Joan Vilamala i Joan Crosas.

Aquesta lluita catalana no es produeix aïlladament, i és compartida per tota una sèrie de pobles, atrapats en els estats dinàstics borbònics que es fan dir "Espanya" i "França". Així, s'interpreta Txoria, txorí, de Joxean Arce i Mikel Laboa, o el "Compañero" que Canta u populu corso dedicà a Ernesto Guevara. La lectura que fan Manent, Sellarès i Carreras mostra l'actualitat d'uns textos que, al capdavall, es forgen arran de les dialèctiques d'opressió i d'alliberament que marquen la societat contemporània.

En una jornada com avui, quan neix el Moviment per la Independència i es posen les bases d'una Assemblea Nacional Catalana, les paraules de Xirinacs, en la veu de Carreras, prenen un sentit de l'enormitat de tasca pendent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada