Fa unes poques
setmanes, els membres de ple dret de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) vam
exercir el nostre dret a vot sobre les esmenes presentades als actuals Estatuts
i Reglament de Règim Intern de l’ANC. Una de les esmenes demanava que l’ANC de
Mallorca s’integrés, com una Assemblea Territorial més, en l’estructura
organitzativa de l’ANC. L’esmena va ser rebutjada.
El fet que no
prosperés aquesta esmena va desencadenar un cert moviment mediàtic que es va
iniciar amb un article a dbalears.cat sota
el títol: “L’ANC rebutja l’entrada de la
branca de Mallorca” i que va continuar en alguns espais de la xarxa o en
diaris com Vilaweb.
L’article de dbalears.cat contenia informacions
totalment tergiversades o directament manipulades. Un fragment d’exemple: “Els motius per entendre aquest rebuig es troben en factors
com la divisió interna de l'ANC entre militants amb filiació política, en què
destaca la lluita pel poder entre els propers a CiU i ERC (i a la CUP, encara
que en molta menor mesura).”
Més endavant el bo d’en Carod-Rovira
s’afegia al debat amb un article titulat “La
nació d’alguns independentistes” en què, després d’una bona lliçó
històrica, es fa –al meu entendre- un gran embolic entre la “gimnàsia i la magnesia” i confon
estratègies amb idees, curt amb llarg termini i demostra un cert desconeixement
del que és realment l’ANC, de la qual deu rebre i tenir informacions
esbiaixades. Més o menys el que també els va passar als amics de dbalears.cat. Per a uns, l’ANC és una
olla de grills marcada per determinades tendències polítiques i, per al bon
amic Carod, està integrada per una colla de “principatins” que ignoren quina és
la nació.
L’article d’en Carod finalitzava així:
“... no hi arribarem mai (a la nació
lliure) si quan algú diu: “jo som mallorquí, català de Mallorca, i des de
Mallorca vull treballar per la independència nacional, com a branca territorial
de l’ANC”, li retirem la mà i li tanquem la porta a la cara, això sí, en
català, la llengua nostra...”
Desconeixement total de la
realitat... Com també la desconeixen aquells que apel·len a la Declaració
Fundacional i al Full de Ruta, documents que, segons diuen, han estat traïts
després del “rebuig” de Mallorca. De ben segur ni tan sols se’ls han llegit i,
si ho han fet, ha estat en diagonal, sense entendre ni un borrall del que s’hi
diu.
Segons la Declaració
Fundacional, tots els ciutadans de qualsevol país de la nació catalana poden
ser membres de l'ANC, i així ha estat fins ara i així continuarà sent. Fins a
l’Assemblea General d’enguany, la Declaració i els Estatus només deien que “[...] Un cop constituït en un altre país de
nació catalana un moviment unitari consemblant a l’ANC, s’hi establiran formes
de reconeixement recíproc dels membres respectius i de coordinació per a la
solidaritat i l’ajut mutus.”
Des del primer moment, doncs, ja vam
preveure diferents fórmules per a
la participació a l'ANC dels compatriotes del País Valencià i les Illes
i també vàrem preveure la necessitat de donar suport al naixement de moviments
semblants en els territoris de la nació no integrats inicialment a l'ANC, fins a
establir-hi estructures organitzatives comunes i igualitàries.
I aquestes mesures les hem tirat
endavant des de l’actual Secretariat Nacional, que va
aprovar d’incloure en els nous Estatuts la constitució d'un Consell federal per
establir relacions estables amb els primers nuclis sorgits, en aquest cas a
Mallorca. I ho hem fet en consonància amb el que es preveia en el nostre "ordenament
intern".
L’ANC ha de tenir una vida molt breu, si més no per
aconseguir la independència de Catalunya. Creiem que el fet d’incloure
moviments o associacions de la resta de la nació en l’estructura organitzativa
de l’ANC seria més perjudicial que beneficiós, tant per al Principat estricte
com per a la resta de Països Catalans.
El que realment és necessari és la creació de moviments
semblants a l’ANC en els altres països que componen la nostra nació. Moviments
que hauran de respondre a les dinàmiques pròpies, que es puguin organitzar
lliurement, evitant així uns reglaments i una manera de fer i d’actuar que ha
estat pensada únicament per al Principat.
Malauradament, no tothom des del País Valencià, des de les
Illes veuria bé pertànyer a un moviment que ha nascut i s’ha estructurat al
Principat. No es tracta només d’aplegar els convençuts, aquells que no tenen
dubte de quina és la nació. Cal anar molt més enllà, cal encara molta pedagogia
per incorporar als que tenen dubtes, als que no ho tenen gaire clar.
Crec sincerament que hem actuat de la manera més racional i
més adequada. El Consell Federal serà un bon organisme, on ens podrem trobar la
gent dels nostres diferents països per parlar, per debatre i per anar confegint
l’estratègia més adient per avançar en el camí de la independència i de la
reunificació nacional.
