El ritme de discussió i d’aprovació de temes és molt diferent entre els acampats de plaça de Catalunya i, per exemple els de Madrid. A la “capital del reino” ja porten aprovat un document que inclou més de 40 punts i a Barcelona els costa molt d’avançar, més enllà d’uns conceptes molt generals.
La discussió en assemblea del dret a l’autodeterminació ha estat, però, una telenovel•la en capítols d’aquells en què la trama es repeteix sovint, que avancen molt lentament i en què el desenllaç sembla no arribar mai.
Durant els dies que va durar aquest sainet, el periodista i president del Casal Argentí de Barcelona, Diego Arcos, a finals de maig, enviava una carta als diaris amb el títol de Tot el dret a mantenir-la, tots els drets, inclòs el de l'autodeterminació. Entre altres coses deia:
L’Acampada es una mostra parcial de la societat catalana, sense dubtes. I això inclou a gent indignada que no és catalanista i fins i tot alguns ultradretans que ja els va be la spanish revolution. Mentre que sigui spanish, da igual el que sigui, és spanish.
En español para que se entienda, deien cada vegada que algú parlava en català. Jo vaig dir, en català si us plau i un dels mes destacats va començar a cridar-me: vienes a dividir!!!! Fins que l’assemblea va resoldre que la llengua que utilitza cadascú es part de la llibertat i que si algú no enten, que demani ajuda al traductor mes proper. Votació per risotades generals. I la maniobra ja es historia.
Jo formo part de la Subcomissió de Drets Politics, que va obtenir el vist i plau de l’assemblea general per reunir-se i resoldre un text per proposar a l’assemblea... però, no us penseu que això de la burocràcia es tan sols dels denostats partits, a l’acampada, quan els convé a alguns de burocràcia hi ha per donar i vendre.
Una vegada aprovat el text en una assemblea de 200 persones, que abans va tenir que ser aprovada per la comissió de dinamització i assignat el lloc per la comissió de coordinació, vam poder votar el text.
Però... ara s’ha de presentar a la comissió de continguts, per que designi un lloc a l’ordre del dia de l’assemblea del dia següent.
I la comissió de continguts, en realitat esta ocupada en debatre 4 o 5 hores si les reivindicacions han de ser positives o negatives. Per tant, ens empassem 4 o 5 hores de pacient observació de debats sobre el sexe del cogombre, amb o sense viris e.coli, i res de res, tota la setmana esperant que ens posin el segell d’aprovat per un odre del dia d’unes assemblees en els quals el que menys hi ha és ordre.
Ara sembla que el dissabte, si no plou i si la comissió de continguts ens dona el vist i plau a la instància de l’acampada, podrem saber si l’assemblea general votarà la inclusió del Dret a l’Autodeterminació dels pobles forma part del document de mínims de l’acampada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada