UNA BONA, SALUDABLE I FRUCTÍFERA INDIGNACIÓ

Estic d’acord amb moltes de les coses que es diuen i es demanen des de la plaça Catalunya.... Hi ha més coses, però que m’indignen...

Estic indignat per viure en un Estat que des de fa més de 300 anys ens explota. Un Estat que no em deixa, ni individual ni col·lectivament, ser jo mateix. Que no em permet disposar dels propis recursos que generem a casa nostra.

M’indigna un Estat que encara em coarta la llibertat d’expressió i m’impedeix, entre altres coses, que pugui veure una televisió en català des del País Valencià.  

Estic indignat amb un Estat que contínuament m’ataca; un Estat que em vol eliminar del mapa com, per exemple, està intentat fer amb una associació com Acció Cultural del País Valencià.

M’indigna un Estat que permet que encara se’ns maltracti per raons de llengua... com al xicot de Mallorca agredit per un guàrdia civil per parlar en català. 

Jo també estic indignat i demà mostraré aquesta indignació a través del dret a vot: aquest dret pel qual tan vam lluitar i que tant va costar d’aconseguir.

Mostraré la meva indignació votant. Exercint un vot que segur que els farà mal, perquè crec que és un vot que també vol canviar aquests sistema que actualment patim.  

Les eleccions municipals són molt importants. Perquè municipalisme vol dir política de proximitat. Incidir en el dia a dia, en l’entorn més pròxim. I el municipalisme ha d’estar conduït per gent que viu la política, que és una cosa molt diferent a viure de la política. Viure la política vol dir posar-se al servei de la comunitat, al servei del país.

Només mitjançant la gent que viu la política podrem desplegar d’una vegada per totes la Llei de Política Lingüística al nostre poble; aplicar de forma real el  Reglament d’Usos Lingüístics de l’Ajuntament; aconseguint que el català sigui l’única llengua d’ús al consistori i, molt important, que la llengua catalana esdevingui la llengua d’acollida per als nouvinguts.

Des del municipalisme podem fomentar la participació d’aquests nouvinguts, que també són gent de casa; no només en l’àmbit cultural, sinó també en el polític. Participar de les decisions és la millor manera perquè se sentin ciutadans i ciutadanes de ple dret, com qualsevol de nosaltres.  

Des de la política municipal hem de poder fomentar i dur a la pràctica les consultes populars a la població. Referèndums amb caràcter vinculant que facin que el ciutadà se senti copartícip de la gestió municipal.

També des del municipalisme hem de treballar per una nova llei electoral que pugui donar pas a llistes obertes en què finalment puguem votar les persones que nosaltres escollim i no les que ens molts casos situen els propis aparats del partit.

Sóc independentista, ras i curt, sense afegitons de cap tipus. Crec que la independència només arribarà amb un treball constant des de la base. I el municipalisme forma part també d’aquesta base. Crec que, malgrat la indignació, cal reivindicar el dret al vot com a mitjà també per canviar les coses. Vull reivindicar el valor de la política com a instrument d’acció ciutadana; sobretot la política municipal que ha de contribuir a aquest procés, segurament llarg i difícil, que ens ha de conduir a l’assoliment d’una societat més justa i més lliure.

Sí, estic indignat. I per això demà aniré a votar. Exerciré el meu dret a vot  convençut que d’aquesta manera també ajudaré a millorar el sistema i epsro que a canviar-lo de manera positiva.

Em desitjo i us desitjo una molt bona, saludable i, sobretot, fructífera indignació.