L’escriptura automàtica no prové del conscient de l’individu, sinó del subconscient. La tècnica consistia en situar el llapis damunt del paper i començar a escriure sense cap mena de coerció, ni moral, ni social. Té com a objectiu vèncer l’autocensura que ens exercim nosaltres mateixos a través de la raó. Pretén deslliurar l’inconscient i assolir d’aquesta manera actes creatius no programats i que escapen a la voluntat de l’autor. Així, el jo poètic actua lliurement, sense repressions i deixa fluir el seu esperit creador.
Té els seus precedents en les paraules en llibertat, del fundador del futurisme, F. T. Marinetti.
L’escriptura automàtica és un mitjà, com també ho és el somni, per alliberar el subconscient. Deixar córrer el llapis tot intentant abstreure’s de tot el que t’envolta, pot arribar a fer sorgir paraules aparentment inconnexes o sense sentit.
La poesia surrealista utilitzava sovint aquesta tècnica. Una poesia que havia de ser revolucionària, transgressora de normes i allunyada del control de la raó. Llibertat, amor i poesia, tres elements indispensables en la creació surrealista. Bons exemples d’aquest tipus de poesia els trobaríem en l'obra de Bretón i també en la de Louis Aragon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada