Des de fa un temps, sembla que l'actitud dels catalanoparlants està canviant i que comencem a reaccionar davant el menyspreu que massa gent mostra per nosaltres i per la nostra llengua. Des de fa temps, en major o menor grau, hi ha persones de l'ambit més públic que fan de la dignitat una eina de comportament personal.
El darrer exemple ens l'ha donat aquest cap de setmana en Raül Agné, l'entrenador del Girona F.C. La majoria de vosaltres ja coneixeu la notícia: En la roda de premsa posterior al partir Osca-Girona de la segona divisió A, els mitjans gironins van començar a fer preguntes en català a l'entrenador del Girona, de manera similar a com des de fa ja un parell de temporades, acostumen a actuar amb l'entrenador del F.C. Barcelona, Josep Guardiola. Aquest fet va convertir la compareixença de Raül Agné en un autèntic guirigall, perquè els periodistes locals van començar les seves queixes demanant que es parlés en castellà i, a més, sabotejaren qualsevol paraula que es pronunciés en la nostra llengua.
Raül Agné podria haver fet moltes coses..., però va optar per l'actitud més digna. Després d'intentar que els periodistes gironins i ell mateix poguessin expresar-se en la seva pròpia llengua, veient que això era impossible, finalment va dir prou i va donar per finalitzada la roda de premsa. Si no puc parlar en català, me'n vaig. I se'n va anar.
És llastimós que l'entrenador d'un club de futbol hagi d'esdevenir militant lingüístic a causa de la situació de desigualtat i d'inferioritat que pateix el català. És, però, també, una lliçó per a tots nosaltres.
El nostre suport total a Raül Agné, català de Mequinensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada