FINS AVIAT I GRÀCIES, SR. SOLÀ!

Fa uns mesos, el doctor Joan Solà va deixar la docència i, ara, llegeixo a l'Avui el seu darrer article... Sí, el darrer, perquè el mestre diu que ha arribat el moment de cloure una llarga etapa de col·laboració amb els mitjans periodístics. Han estat 36 anys (36 anys!) d'articles setmanals a la premsa. Més de 1.050 escrits publicats en tres diaris:  Diari de Barcelona (1974-1976, 1990-1991), setmanari El Món (1981-1984) i Avui (des de 1991 fins ara).

He tingut el gran plaer de conèixer Joan Solà. He pogut parlar amb ell en dues o tres ocasions i també he gaudit del privilegi de poder-lo entrevistar durant una hora a CAL parlar de llengua. Sempre m'ha semblat e`l lingüista viu més important de la llengua catalana i un dels tres, conjuntament amb Fabra i Coromines, que han estat més transcendentals per a la nostra llengua.

Solà és un home d'una gran saviesa que ha dedicat la seva vida a la llengua; a l’estudi, a l’ensenyament, a la defensa i a la recuperació de la llengua catalana. Un pou de coneixements, però, alhora,  contundent, senzill, clar i didàctic. Un home que acostuma a posar el dit a la nafra i a dir les coses tal com són.

Un home de llengua, però també de país, amb tot el que això significa. El seu missatge ha estat sempre clar en aquest sentit: No hi llengua sense país ni país sense llengua. Joan Solà no s’atura, doncs, en la llengua ni en la lingüística. Sap perfectament que una llengua no és res sense el poble que l’usa i per això ha estat també un militant i un lluitador incansable perquè el català esdevingui algun dia una llengua normal com qualsevol altra.

Per això, i per moltes altres coses, em sap greu no poder llegir més les seves col·laboracions setmanals. Articles ara erudits, aguts, ara irònics, ara amanits amb un pèl de sarcasme, ara polítics, ara lingüístics, ara socials, ara literaris... però sempre plens de contingut, de saviesa i, també, de bellesa.

Del seu darrer article, em quedo amb auqestes ratlles que expressen a la perfecció el que sentim tots els que estimem les llengües, tot els que estimem la nostra llengua:

Avui, fruit d'aquest exercici d'anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil.

El vostre article l'heu titulat "Adéu-siau i gràcies"... Permeteu-me que us digui- "fins aviat i gràcies, Sr. Solà!"