ESPLUGUES: CORELLENGUA 2010 (1)

Una llengua està per sobre del bé i del mal (Salvador Espriu)

Enguany, es compleixen 25 anys de la mort de Salvador Espriu. El poeta de la mítica Sinera i el prosista impecable d'obres com  Les roques i el mar, el blau.

Amor a la llengua, servei a la paraula... El doctor Rip, Laia, Ariadna al laberint grotesc el donaren a conèixer com una de les grans promeses de la literatura catalana. Obsessionat per la mort, pel destí de l´home i pel futur del país, publicà, entre altres, els llibres de poemes Cementiri de Sinera, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final de laberint, i la peça teatral Primera història d'Esther.

Escrita el 1948, Primera història d’Esther és la manifestació gairebé desesperada d’Espriu per tal de crear un testimoni d’una llengua, la catalana, viva i rica, plena de matisos, d’una gran expressió fònica i, per això, va omplir el text de paraules extretes dels diferents nivells, registres i varietats que posseeix el català i, fins i tot, hi va introduir paraules del caló, la parla gitana.

Sobre l’obra d’Espriu, d’una magnificència insuperable, planeja constantment el missatge dels seus versos: Hem viscut per salvar-vos els mots / per recordar-vos el nom de cada cosa... La preocupació per la llengua i la cultura, imprescindibles per a l’existència d’una nació com la catalana, apareixen en l’obra d’Espriu abans ja de la Guerra Civil.

Avui, malauradament, el missatge d’Espriu continua vigent. Cal, encara, salvar els mots perquè una llengua ha de viure amb total, absoluta i plena normalitat. Les paraules d’Espriu ens ho recorden:

“Jo vaig reaccionar des del primer dia contra la intolerable arbitrarietat que suposa perseguir una llengua [...] Crec que no hi ha cap llengua que delinqueixi; no pot delinquir una llengua, perquè una llengua està per sobre del bé i del mal.”

No és, però, només la llengua la que no assoleix la normalitat. Catalunya perd posicions en el marc dels països desenvolupats... Posicions econòmiques, de benestar, d’educació, de prestigi... La nostra llengua pateix arreu, però sobretot en zones dels Països Catalans com a la Catalunya Nord o el País Valencià. Necessitem més que mai un Estat propi. El necessitem per sobreviure individualment i com a col•lectivitat, però també el necessitem perquè sobrevisqui la nostra llengua.

Espriu tampoc no era aliè a aquest tema i així ho manifestava a finals de 1979:

Llengües tan inusitades com l’hongarès, el finès, etc. són llengües que no corren cap perill perquè tenen un estat al darrere.. Quan no hi ha un Estat al darrere, les llengües fins i tot molt més àmplies, molt més parlades i molt més extenses corren una sèrie de terribles perills...”

Una vegada més, el Correllengua arribarà a Esplugues, enguany en ple estiu, el 17 de juliol, les paraules Llengua, cultura  i llibertat! ressonaran  a Can Tinturé.