FEIXISTES CONTRA EL JUTGE

No sóc precisament un admirador del jutge Baltasar Garzón. No desperta gaire les meves simpaties, ja des d’aquell llunyà segon semestre de 1992 quan van ser detingudes 38 persones en diferents llocs dels Països Catalans, la majoria vinculats a moviments o partits com l’MDT, Catalunya Lliure, ERC, PCC o els Comités de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. Podeu llegir, si ho voleu, relats esgarrifosos del que van haver de patir aquests independentistes a mans de la Guàrdia Civil en aquella denominada “Operación Garzón.”

Després, Garzón ens ha anat oferint tot un seguit d’actuacions unides pel fil conductor de l’espectacularitat mediàtica. Tot això, acompanyat del seu anar i venir de la política i, cal no oblidar-ho, el seu assetjament al PSOE pel cas dels Grupos Armados de Liberación (GAL), no hi ha dubte que li han comportat un munt d’enemics de tota mena. Gent que no està disposat a deixar-li’n passar ni una.

Dit això, i des del més gran desconeixement particular dels laberints judicials i de les legislacions, que tant semblen mirar-se determinats fets amb un microscopi de gran augment, com en altres semblen fer els ulls més grossos que unes taronges, no puc entendre l’assetjament a què se sotmet durant aquests dies a Baltasar Garzón. No l’entenc i, més encara, em sento profundament indignat.

Indignat perquè el Tribunal Suprem vol condemnar un jutge per intentar investigar els crims del franquisme.

Indignat perquè els querellants són organitzacions que en altres països ja haurien estat declarades il·legals com el sindicat ultradretà Manos Límpias, l'associació Libertad i Identidad i Falange Española de las JONS.

Indignat perquè tot l’argumentari es basa en què aquests crims ja havien estat objecte d’amnistia per les Corts espanyoles en el claudicant pacte de la transició.

Indignat perquè és del tot vergonyant que els feixistes que voldrien acabar amb la democràcia i amb tots els demòcrates se’n serveixin per asseure al banc dels acusats el jutge que els volia jutjar.