LA RIQUESA DE LA LLENGUA CATALANA O... QUINS COLLONS! (1)

Un bon amic m'ha fet arribar per correu electrònic el text definitiu que proclama als quatre vents la riquesa de la llengua catalana. És un text filològicament rigorós, lingüisticament impecable i d'una gran riquesa semàntica.

Us l'anirem fent arribar per entregues. D'una banda, per la seva exten sió i, de l'altra perquè pugueu assaborir el seu contingut com cal i es mereix:

Per a aquells que dubten encara de la riquesa del català, us posaré un sol exemple, un de sol: el nombre d’accepcions que pot arribar a tenir la molt simple i coneguda paraula COLLONS:

1. Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents:

UN significa car

(val un colló)

DOS significa valentia

(té dos collons)

TRES significa menyspreu

(m’importa tres collons)

2. Modifica semànticament el verb que l’acompanya:

Si complementa el verb TENIR indica gosadia

(aquell té collons)

També amb el verb TENIR , però en sentit admiratiu, pot significar sorpresa

(té collons la cosa!)

Encara amb TENIR, però amb sentit d'afirmació, pren un valor admiratiu o d'enveja (quins collons que té!)

Complementant el verb POSAR pot indicar un repte, sobretot segons quin sigui el complement cirucmstancial de lloc

(va posar els collons damunt de la taula!)

3. Acompanyant un mateix verb, en funció del temps o la forma verbal pot modificar el sentit de la paraula:

Amb el verb en present d'indicatiu significa molèstia o fàstic

(no em toquis els collons!)

Si el verb és reflexiu indica vagància

(s’està tocant els collons!)

Si és imperatiu significa sorpresa

(toca’t els collons!)

Si la frase és en subjuntiu indica advertiment

(si no toquessis tant els collons...!)