Dídac López, en referència a l'article La gran paradoxa, ha escrit:
Durant molts anys la revista Lluita es quedava sola en aquesta manera de tabular les dades electorals: en percentatge sobre el cens. Ara, de colp i volta, la premsa majoritària fa el mateix amb les consultes, i en parla dels que s'han abstingut, dels que han votat SÍ, dels que han votat NO, dels que votat BLANC i dels que han votat NUL. Certament, el vot explícit per la independència és d'un 20%. El NO explícit, d'altra banda, no arriba a l'1%. Certament, que si un 20% de molinencs votés una candidatura independentista, aquesta seria la primera força política. Però tampoc no hem d'enganyar-nos. Hi ha gent que vota la independència i, després, vota d'acord amb una sèrie de criteris tal o tal força política, o directament s'absté. Per això no es pot dir mai que les eleccions corrents siguin un mitjà d'autodeterminació: hi ha gent que vol la independència i que vota el PSC-PSOE, i hi ha gent que no vol la independència i vota la CUP.
De moment, una cinquena part dels baix-llobregatins que han pogut, ha votat, i ho ha fet majoritàriament per la independència.
Però més que els milers de votants, el que és particularment esperonador són les desenes i centenars d'impulsors i voluntaris.
El dijous hi ha debat a Sant Just Desvern, el divendres assemblea a Sant Feliu Desvern, el dissabte acte de presentació a Esplugues. I així totes les setmanes... Hi ha actes a Cornellà i a Sants, a Sant Boi, a Pallejà...
Fins i tot els qui diuen que les consultes han punxat, ho diuen perquè en el fons del cor desitgen que triomfin (en un autèntic lapsus freudià). Tots voldríem que la participació fos més alta. Però per això calen més voluntaris, cal més implicació dels ajuntaments, cal més feina des dels partits polítics, calen més recursos econòmics, cal posar-hi més hores i més sacrifici, etc.
Durant molts anys la revista Lluita es quedava sola en aquesta manera de tabular les dades electorals: en percentatge sobre el cens. Ara, de colp i volta, la premsa majoritària fa el mateix amb les consultes, i en parla dels que s'han abstingut, dels que han votat SÍ, dels que han votat NO, dels que votat BLANC i dels que han votat NUL. Certament, el vot explícit per la independència és d'un 20%. El NO explícit, d'altra banda, no arriba a l'1%. Certament, que si un 20% de molinencs votés una candidatura independentista, aquesta seria la primera força política. Però tampoc no hem d'enganyar-nos. Hi ha gent que vota la independència i, després, vota d'acord amb una sèrie de criteris tal o tal força política, o directament s'absté. Per això no es pot dir mai que les eleccions corrents siguin un mitjà d'autodeterminació: hi ha gent que vol la independència i que vota el PSC-PSOE, i hi ha gent que no vol la independència i vota la CUP.
De moment, una cinquena part dels baix-llobregatins que han pogut, ha votat, i ho ha fet majoritàriament per la independència.
Però més que els milers de votants, el que és particularment esperonador són les desenes i centenars d'impulsors i voluntaris.
El dijous hi ha debat a Sant Just Desvern, el divendres assemblea a Sant Feliu Desvern, el dissabte acte de presentació a Esplugues. I així totes les setmanes... Hi ha actes a Cornellà i a Sants, a Sant Boi, a Pallejà...
Fins i tot els qui diuen que les consultes han punxat, ho diuen perquè en el fons del cor desitgen que triomfin (en un autèntic lapsus freudià). Tots voldríem que la participació fos més alta. Però per això calen més voluntaris, cal més implicació dels ajuntaments, cal més feina des dels partits polítics, calen més recursos econòmics, cal posar-hi més hores i més sacrifici, etc.
Sigui com sigui, milers de baix-llobregatins han pogut votar sobre la independència: quelcom que fa un any semblava una cosa tan remota com la pròpia independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada