Entrem doncs, de ple en la política-ficció.
Imagineu-vos per un moment que tant a les eleccions municipals com a les europees s’hi presentés un partit o coalició que es denominés, per posar un exemple, Plataforma Molins de Rei decideix o bé, Plataforma Catalunya decideix. Continuem inaginant-nos que aquesta coalició, que tindria com a punt principal la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya, obté el suport de 3.873 ciutadans de Molins... Que hauria passat en aquest món polític de ficció?
Que aquesta força, amb aquests 3.873 vots, hauria obtingut un percentatge del 20,70% a les europees i del 20,96% a les municipals. Seria doncs, la primera força política de la població de Molins de Rei.
I ara ve la gran paradoxa...
¿Per què un 21% de vots favorables a la independència no representen res, són un fracàs absolut, un desinflament de l’independentisme... i, en canvi, percentatges que oscil·len entre un 3,04% i un 16.54% són considerats, per cadascun dels partits polítics, tot un èxit que, a més, els permet portar diputats al Parlament europeu o, fins i tot, governar el municipi durant quatre anys?
¿Per què aplegar 3.873 vots a favor de la independència provoquen el menyspreu o la rialleta sarcàstica d’alguns, o bé el silenci més absolut, vergonyant i denigrant d’altres? ¿Per què aquests mateixos se’n vanaglorien, s’exalcen fins al paroxisme i s’omplen de felicitacions quan els vots que apleguen oscil·len entre els escarransits 569 i els 3.094 vots?
Amics... Tornant als resultats del passat diumenge a les tres localitats del Baix Llobregat... 5.704 vots favorables a la independència de Catalunya o, el que és el mateix, un 21% del cens total, són molts vots.. Intentar minimitzar-ho i desacreditar-ho forma part d’una política determinada que pretén frenar l’avanç de l’independentisme al nostre país.
Us deixem amb una frase del filòsof alemany Arthur Schopenhauer:
Tota veritat passa per tres fases:
Primer, se la ridiculitza...
Després, rep una violenta oposició...
Fnalment, és acceptada com a evident.
Durant molts anys la revista Lluita es quedava sola en aquesta manera de tabular les dades electorals: en percentatge sobre el cens. Ara, de colp i volta, la premsa majoritària fa el mateix amb les consultes, i en parla dels que s'han abstingut, dels que han votat SÍ, dels que han votat NO, dels quan votat BLANC i dels que han votat NUL. Certament, el vot explícit per la independència és d'un 20%. El NO explícit, d'altra banda, no arriba a l'1%. Certament, que si un 20% de molinencs votés una candidatura independentista, aquesta seria la primera força política. Però tampoc no hem d'enganyar-nos. Hi ha gent que vota la independència i, després, vota d'acord amb una sèrie de criteris tal o tal força política, o directament s'absté. Per això no es pot dir mai que les eleccions corrents siguin un mitjà d'autodeterminació: hi ha gent que vol la independència i que vota el PSC-PSOE, i hi ha gent que no vol la independència i vota la CUP.
ResponEliminaDe moment, una cinquena part dels baix-llobregatins que han pogut, ha votat, i ho ha fet majoritàriament per la independència.
Però més que els milers de votants, el que és particularment esperonador són les desenes i centenars d'impulsors i voluntaris.
El dijous hi ha debat a Sant Just Desvern, el divendres assemblea a Sant Feliu Desvern, el dissabte acte de presentació a Esplugues. I així totes les setmanes hi ha actes a Cornellà i a Sants, a Sant Boi i a Pallejà.
Fins i tot els qui diuen que les consultes han punxades, ho diuen perquè en el fons del cor desitgen que triomfin (en un autèntic lapsus freudià). Tots voldríem que la participació fos més alta. Però per això calen més voluntaris, cal més implicació dels ajuntaments, cal més feina des dels partits polítics, calen més recursos econòmics, cal posar-hi més hores i més sacrifici, etc. Sigui com sigui, milers de baix-llobregatins han pogut votar sobre la independència: quelcom que fa un any semblava una cosa tan remota com la pròpia independència.
Jo ja pensava que el moviment independentista d'Esplugues s`havia quedat assegut al sofà, però ja veig que no. Quan tindrem la satisfacció de poder votar per fer sentir la veu del poble? que serem els darrers ?...
ResponEliminaSalutacions,
M. Roser