BLOC CALdesplugues

Bloc d'informació i opinió de la CAL d'Esplugues

28.1.10

LA CAL DEMANA UNA AFLUÈNCIA MASSIVA ALS CINEMES QUE OBRIN PORTES DILLUNS QUE VE


La Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) ha instat avui a la Generalitat a defensar amb fermesa la llei del cinema després que el president José Montilla anunciés ahir que està obert al diàleg amb els exhibidors per “incorporar-hi millores”.

En un comunicat, la CAL expressa que troba inaceptable la pressió del Gremi d'empresaris de cinema de Catalunya, que dilluns tancaran 74 sales en protesta per la nova llei, tenint en compte que fins ara l’oferta de cinema en català tot just arribava al 3%. L’entitat considera que la llei posa les bases per a normalitzar la llengua catalana en un àmbit on fins ara era residual i atribueix els recels dels empresaris a la manca de sensibilitat que tenen envers la llengua propia del país.

En aquest sentit, la coordinadora també recorda les traves que les grans productores i distribuidores nord-americanes van posar per impedir que el projecte de l’exconseller de Cultura, Joan Maria Pujals, de començar a normalitzar el català al cinema tirés endavant.

A més, en aquests moments és convenient recordar que el Grup Balaña va donar suport econòmic a Ciutadans en les darreres eleccions al Parlament amb l’objectiu d’impedir mesures en defensa del català

3 comentaris:

  1. Per què no ens esforcem una mica per el que realment importa?.
    el cinema doblat és un autèntic disbarat, sigui en la llengua que sigui.
    jo demanaria a la gent que fos al cinema a veure pel lícules en VOS
    apreciaríem el talent de les actrius i actors, ens acostumaria a llegir en la nostra llengua i de pas aprendríem idiomes, com a conseqüència d'aquest petit "esforç" seríem més cultes i per tant, més lliures, com a persones i com a país.
    ja està bé de mirar-se el melic

    ResponElimina
  2. El comentari anònim pixa fora de test. La llei no parla de doblatge. Parla de doblatge i de versió original subretolada en una llengua no-original. La llei té el senderi de no fer passar pel mateix adreçador el cinema europeu que el cinema de les grans majors de Hollywood. El debat és un debat de llengua de traducció (sigui sota doblatge arístic, sota doblatge superposat estil polonès, o amb subtítols). El debat és si el català mereix la marginalitat o no la mereix.

    Dit sigui això, és evident que hi ha àmbits molt més importants que el de les sales de cinema.

    Però tornem al post de l'anònim allà on diu que "ens acostumaria a llegir en la nostra llengua". Si el doblatge en català pateix en els cinemes actuals, ja no dic lo que pateix la VOSC (versió original subretolada en català). Llueix per la seva absència. Els subtítols dels films subtitolats en els cinemes de Catalunya són VOSE en un percentatge assimptòtic. Ergo, pixem fora de test.

    Del xerric de mirar-se el melic ja no dic res. Durant 70 anys llargs, hi ha hagut doblatge al castellà, i ningú no els ho ha censurat dient que es miraven massa el melic. Ningú no diu que els italians es mirin massa el melic, o que se'l mirin els francesos o els alemanys. Sembla que de melic només en tenim els catalans.

    I, finalment, quatre coses quant al doblatge de films. El doblatge és una branca de la interpretació artística tan o més digna com qualsevol altra. I si hem de plorar pels ulls del senyor Balañá, també podríem pensar un xic en els actors de doblatge de Barcelona i de València, tant en els doblen en català com en castellà com en totes dues llengües. Hi ha doblatges bons i doblatges dolents. I això mostra, precisament, que és un art. Stanley Kubrick supervisava els doblatges en castellà de les seves pel·lícules, tant els que es feien a Barcelona o a Madrid, com els que es podien fer a l'Amèrica Llatina. Les distribuïdores de cinema de Hollywood saben perfectament que doblar és imperatiu en molts marcats. Tant ho saben que, pel fet de no doblar ells a l'anglès films europeus, s'asseguren que aquests no penetrin en el mercat nord-americà, i que puguin després ells fer remakes infames.

    De ben segur que cal potenciar la indústria cinematogràfica catalana. Cert. Però la llei també potenciarà el doblatge al català. I això és una altra indústria, i això és un altre branca de l'art i de la interpretació. A més, de doblar en català, només ho podem fer als Països Catalans. Ergo, pixem fora de test.

    ResponElimina
  3. Dídac, estic totalment d’acord amb tu, i vull afegir una cosa més, des de el meu punt de vista i és una opinió molt personal, les “pelis” VOS no tradueixen tot els diàlegs fidelment, i molts cops la traducció és deficient, es deixen moltes coses, llegint em perdo molts detalls que per ami son importants, paisatges, mirades dels actors.. jo em fixo molt en la part escènica... la veritat tot i que m’agraden molt les pel•licules VO , quan vull llegir i aprendre de la meva llengua llegueixo un llibre, El que cal es protegir la nostra indústria de cinema els nostres actors i projectar als cinemes les nostres produccions en VO.

    No sé si m’explico, però vull cinema en català, de qualitat, vull cinema en Vo i poder triar, vull ser lliure al meu país per poder veure el cinema que jo vull., crec que ara si que ho he resumit bé.

    ResponElimina