Vacances de Nadal

Hem passat el Nadal i el Sant Esteve a un poble del nord de l'Aragó, a la comarca pirinenca del Sobrarb, fronterer amb la Ribagorça de la Franja. El poble, Gistau, és un dels llocs on millor es conserva l'aragonès, llengua majoritària a l'Aragó en l'època de la dinastia catalana. A la Cort de Barcelona es feien servir tres llengües oficials, una de les quals era aquesta. Fa gràcia sentir com la botiguera del poblet de 150 habitants xerra en castellà als clients i en aragonès al gos.

Passem per Barbastre i un tros de la Franja per arribar-hi. Tot en castellà, llevat de Lleida. Fa gràcia, també. Ara la llei de llengües de la C.A. d'Aragó protegirà el català d'aquella zona de forma molt el·líptica. Quan vaig ser a la Franja fa uns anys vaig veure dues noies joves que enraonaven en català, idioma majoritari també al bar on vaig fer la cervesa. La situació no semblava tan dissortada com a Gistau, ni de bon tros. Però em sabria greu que això passés.

Avui he arribat a Esplugues i no he parat gaire l'orella però la cantarella sonava a mesetària. He viscut tota la vida a Esplugues, conec l'Ajuntament una mica i també la gent que campa al poble, tot i que no gaire, tampoc. I algun cop he vist algú que parlava en català al gos i en castellà a tota la resta del món.

I amb això he aconseguit escriure el segon post. Bon any a tots, i passi-ho bé i fins l'any que ve.