"Aquesta és la meva darrera columna a l'AVUI, no pas per voluntat pròpia sinó perquè el director Carles Flo ha decidit acabar amb ella."
Així comença el que és el darrer article de Salvador Sostres a l’AVUI. Demà, dijous, ja no col·laborarà en aquest diari que, de la mà de Vicent Sanchis, li va obrir les portes el 16 de juliol de 2001. Fa, doncs, més de 8 anys. "Clausurar 8 anys i mig així de sobte no és fàcil ni agradable," escriu en el seu comiat.
La seva columna, Llir entre cards, no ha deixat mai indiferent a ningú. S’hi podia estar d’acord i celebrar efusivament cada ratlla de les que escrivia. S’hi podia estar totalment en contra i ofendre’s, escandalitzar-se i indignar-se a mesura que s’avançava en la lectura. El que mai ens podia passar quan el llegíem és que romanguéssim indiferents.
Polèmic i polemista; agressiu, mordaç, provocador… però també conseqüent, lleial i incombustible.
He de confessar que, malgrat que en alguna comptada ocasió he format part de la llarga llista d’ofesos o escandalitzats, sempre, després dels titulars de primera pàgina, començava a llegir el diari per la seva columna. Formo part, doncs, d’aquells a qui dirigeix un dels seus agraïments. D’aquells als que "encara que no ens coneguem, hem fet junts aquest camí des del principi fins al final."
M’ho he passat molt bé llegint-te, Salvador. Quan obri l’AVUI, segur que et trobaré a faltar. Sé, però, que continuaràs escrivint en el teu bloc i procuraré fer-hi cap, sovint. De moment, em quedo amb les teves darreres paraules a l’AVUI que, si m’ho permets, faré també meves:
"En fi, algun dia havia d'arribar l'adéu. Ha estat un honor, he procurat escriure amb honor i jugar-me la pell fins a l'última coma per les persones i les coses que estimo i en què crec. Això no és una rendició. Queda molt per fer. Som els bons i guanyarem.
Diguem-ho pla. El fan fora per independentista-sobiranista. I per la contundència de l'expressió front ocupants i botiflers. No el fan fora pel seu desagradable elitisme, pels seus estirabots de malcriat, pel seu llibertarianisme de pa sucat amb oli. El fan fora per allò altre. I, particularment. Darrerament, en les seves entrevistes, no sé com s'ho feia, però fins i tot a risc de caure en l'ensabonada, sabia treure expressions quasi-independentistes a personatges com Manel Bustos o Montse Nebreda. Més el fan fora per això que per una suposa incorrecció política amb uns sectors populars que, al capdavall, reben bastonades de totes bandes.
ResponEliminaSS és un periodista mediocre, de lèxic curt, estil incert, cultura minúscula i prou covard com per autocensurar el que escriu si molt li convé (com va fer amb el seu articlet "De quan estava equivocat"). Catalanista de boqueta però de segona, com demostra el fet que el web de l'empresa de la iaia funcioni amb el domini .es i que surti en espanyol (el català, al racó de la dreta, no sigui cas que a Madrid no venguin ni un tallet de chopped...) Ha sortit per la porta del darrere com de tot arreu on ha treballat.
ResponElimina