Nou escrit d'en Jordi Figueras, regidor d'ERC a l'Ajuntament d'Esplugues.
"Lamento ser tant primmirat en allò que es diu o s’escriu, he de reconèixer que vaig equivocar-me a l’hora d’escriure el que vaig escriure. M’hauria estat més còmode no dir res, no obstant era, i és, una sensació de tot plegat que continuo mantenint. Com a regidor no podia permetre que una moció sobre el Correllengua aplaudís el “compromís de l’Ajuntament amb la llengua catalana” tal com deia la moció. Això va fer-me posar en guàrdia juntament amb l’altre moviment del PSC-PSOE, el de convertir una proposta ciutadana de la CAL en una moció de tots els partits politics, és a dir, en una moció de lloança a la seva política lingüística bilingüe que ERC va denunciant cada cop que en tenim oportunitat, es a dir, cada dos per tres. Mantinc ho de “l’alcaldada”, malgrat que hauria d’haver dit manipulació fredament calculada pel 1er tinent d’alcalde, vaig entendre que el mot “alcaldada” ho resumia prou bé. Per aquestes raons vaig considerar un insult que es poses ERC al mateix sac que la resta de partits, no un insult personal si no un menyspreu a l’esforç constant de defensa de la nostra llengua que fem des d’ERC amb la mateixa perseverança que teniu des de la CAL d’Esplugues.
Òbviament la CAL no té cap obligació d’assistir als plens municipals, però a Esplugues mantenim encara una lluita pel català que en altres poblacions ja s’ha fet i guanyat. En canvi, a Esplugues, continuem sotmesos al bilingüisme que defensen PSC i PP aferrissadament i la moció, la moció del Correllengua, no es podia convertir en una moció de lloança a favor de la política bilingüe del nostre Ajuntament. Fem una ullada a les darreres revistes “El Pont” i “L’Agenda”, on el català i castellà segueixen tenint el seu espai en un “equilibri” absolutament polític, amb objectius absolutament politics i amb intencionalitat política evident per qualsevol català sensible. La violència masclista es converteix en violència envers la llengua catalana, “la castañada” substitueix la castanyada, una revista on ens congelen la llengua amb “los impuestos” i la seva prioritat és “la vivienda protegida” i la llengua segueix arraconada i acabarà, potser, en “el nuevo hospital comarcal” o assistida dintre de la “ley de dependencia” i potser, dintre d’uns anys commemorarem l’aniversari “del genocidio” però aquest cop no serà d’algun fet passat a Ucraïna, més aviat serà per la nostra llengua. Es nota molt que m’he llegit el discurs de l’alcaldessa en motiu de donar-li la medalla d’or de la Ciutat a Joan Manuel Serrat?
Òbviament la CAL no té cap obligació d’assistir als plens municipals, però a Esplugues mantenim encara una lluita pel català que en altres poblacions ja s’ha fet i guanyat. En canvi, a Esplugues, continuem sotmesos al bilingüisme que defensen PSC i PP aferrissadament i la moció, la moció del Correllengua, no es podia convertir en una moció de lloança a favor de la política bilingüe del nostre Ajuntament. Fem una ullada a les darreres revistes “El Pont” i “L’Agenda”, on el català i castellà segueixen tenint el seu espai en un “equilibri” absolutament polític, amb objectius absolutament politics i amb intencionalitat política evident per qualsevol català sensible. La violència masclista es converteix en violència envers la llengua catalana, “la castañada” substitueix la castanyada, una revista on ens congelen la llengua amb “los impuestos” i la seva prioritat és “la vivienda protegida” i la llengua segueix arraconada i acabarà, potser, en “el nuevo hospital comarcal” o assistida dintre de la “ley de dependencia” i potser, dintre d’uns anys commemorarem l’aniversari “del genocidio” però aquest cop no serà d’algun fet passat a Ucraïna, més aviat serà per la nostra llengua. Es nota molt que m’he llegit el discurs de l’alcaldessa en motiu de donar-li la medalla d’or de la Ciutat a Joan Manuel Serrat?
Ep!, això és de l’últim “El Pont”... en surt un cada mes des de fa molts i molts anys....
Amb la llengua, i ho lamento per aquests escrits personals, no puc transigir amb ningú, ni amb l’Ajuntament ni amb la CAL. Al Cèsar el que sigui del Cèsar, jo continuo pensant que “estan bojos aquests romans” i continuaré defensant mentre pugui aquest “poblet” amb el poc enteniment amb que la natura m’ha dotat."
Amb la llengua, i ho lamento per aquests escrits personals, no puc transigir amb ningú, ni amb l’Ajuntament ni amb la CAL. Al Cèsar el que sigui del Cèsar, jo continuo pensant que “estan bojos aquests romans” i continuaré defensant mentre pugui aquest “poblet” amb el poc enteniment amb que la natura m’ha dotat."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada