Els mitjans de comunicació, concretament el diari AVUI, informava que el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) eliminava els cursos superiors de llengua catalana, més coneguts com a nivell D.
Centenars de persones s’han quedat sorpreses quan, en intentar matricular-se en un curs de nivell superior, els diferents Serveis Locals de Català (SLC) els deien que no les podien atendre i les derivaven cap a la Universitat de Barcelona (UB) o cap a l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
La resposta del Sr. Bernat Joan, secretari de Política Lingüística i president del CPNL, ha esta que "Hem hagut de prioritzar quins cursos oferim perquè no podem absorbir tota la demanda i en aquests moments el que considerem més urgent és l'acolliment lingüístic i la incorporació de la població immigrada".
Anem a pams...
Per començar, em sembla una decisió sense cap mena de sentit. D’una banda, els ciutadans de qualsevol país han de tenir l’oportunitat d’aprendre una llengua en tots els nivells, des del més bàsic i imprescindible fins, evidentment, al superior. D’altra banda, que el mateix secretari de Política Lingüística i, alhora, president del CNL digui que no podem absorbir la demanda és, com a mínim, faltar a la veritat.
Els cursos que ofereix el CPNL estan subvencionats al cent per cent pel que fa al nivell Bàsic, aquell que es considera indispensable per a la població nouvinguda. A partir d’aquí, el percentatge de subvenció va disminuint i l’alumnat ha de cobrir de la seva butxaca la part restant. Així, per aconseguir el certificat del nivell Elemental, els alumnes hauran d’haver pagat, aproximadament, uns 90 euros. Aquesta quantitat continua pujant a mesura que apugem també el nivell, fins arribar al de Suficiència (nivell C) que els pot arribar a costar prop de 400 euros.
El nivell D que oferia fins ara el CPNL sempre se’ns havia dit que representava un guany per al SLC que l’impartia amb personal fix i que, en tot cas de contractar-lo exteriorment, s’autosubvencionava. De fet, l’alumnat pagava una quantitat similar a la que cobra la UB o Rosa Sensat. El preu hora del curs venia a ser d’uns 35 euros.
El CPNL no només hauria de continuar oferint aquest nivell superior de llengua perquè és la seva obligació, sinó també perquè és del tot viable econòmicament per al CPNL. Si no n’hi ha prou amb el personal fix del CPNL, es pot contractar professorat de fora.
De fet, aquesta és la política habitual del CPNL, un ens públic integrat per la Generalitat i els Ajuntaments que té gairebé la meitat del seu personal eventual, ja sigui amb contractes a temps parcial o fins i tot amb contractes per curs fet.
La decisió traspua el menyspreu inconscient que apliquen els catalans a la pròpia llengua. La contraposició fàcil entre la quantitat i la qualitat, o un "populisme" lingüístic que no és més que la reencarnació de la disglòssia històrica, són al darrera de la curiosa justificació d'aquesta decisió. En una societat com la nostra, on l'expressió verbal i escrita de qualitat és molt més una necessitat per al desenvolupament personal que no pas un "luxe", disposar de cursos assequibles de nivell D (i d'E, si n'hi hagués, que n'hi hauria d'haver) és un imperatiu democràtic i un dret social. Recuperar una llengua és recuperar-la per a tots els usos i per a tots els registres. Són excuses de mal pagador dir que "cal prioritzar l'acolliment lingüístic" per no fer una altra feina igualment necessària i que és indestriable. Quines ganes pot tenir una persona per aprendre una llengua nova si la veu tractada de qualsevol manera en els usos més prestigiats? Decisions com aquesta refermen la idea entre la població al·lòctona que el català els és utilitzat en contra, merament com un instrument demagògic sense més rellevància pràctica. I entre la població autòctona s'instil·la la idea malèvolament xenòfoba de presentar el "problema lingüístic" com un "problema de la 'nova' immigració".
ResponElimina