UNA NACIÓ SENSE ESTAT, UN POBLE SENSE LLENGUA: 30 ANYS

La situació de la llengua catalana resulta, de molt, força més precària i inquietant avui dia que no pas durant el transcurs dels decennis immediatament anteriors.

Hem passat d’una situació de monolingüisme diglòssic a una altra de bilingüisme diglòssic que tendeix a convertir-se progressivament en un bilingüisme substitutiu. En l’actualitat, una part considerable de la població de Catalunya és de parla materna espanyola. Per primer cop a la història, la llengua espanyola és la llengua de comunicació verbal més estesa.

L’ús que els catalanoparlants fem de la llengua espanyola revela un ús de l’ idioma condicionat per factors ideològics, una prescripció i una pràctica interioritzades que ens duen a servir-nos automàticament de l’espanyol tant si som interpel·lats en aquesta llengua com si ens hem d’adreçar a desconeguts.

Davant d’aquesta situació ens preguntem: ¿Com es pot aconseguir que perduri i es desenvolupi la llengua i, per tant, la cultura, d’una nació mancada d’Estat?

¿Com es pot resoldre el dilema d’integrar una part d’una població que, tot i residir-hi, no ha assumit encara la realitat nacional catalana?

¿Com es pot introduir l’escola i els mass-media en una població, una part de la qual encara no ha realitzat la seva autointegració conscient?

¿Com es pot endegar,un procés lingüísticocultural prou extens i competent perquè justifiqui l’existència viva del català en virtut de les seves realitzacions presents i no de les d’un passat massa transcendentalitzat?

Aquestes paraules que acabo de reproduir i que podrien haver estat escrites ahir mateix, formen part d’un estudi publicat per la revista Els Marges l’any 1979, fa ja 30 anys, sota el títol Una nació sense estat, un poble sense llengua.

L’estudi, que popularment va ser anomenat El manifest d’ Els Marges, era un text elaborat, després de profundes reflexions, per un grup de professors universitaris que estaven preocupats pel futur, sempre incert, de la llengua catalana en aquella època de l’anomenada transició democràtica.

Joan Argente, Jordi Castellanos, Manuel Jorba, Joaquim Molas, Josep Murgades, Josep M. Nadal i Enric Sullà, van ser els signants d’aquell article que va provocar discussions, debats i preocupacions.

Dijous dia 14 de maig, a les 22 h per ETV Llobregat, podrem conversar amb un dels signants d’aquell famós article: el catedràtic de Filologia Catalana, Sr. Josep Murgades.