La transferència de les rodalies de Renfe pactada entre el govern de l’Estat i el de la Generalitat ja ha topat amb l’oposició dels sindicats. El comitè d'empresa de Renfe ha convocat dues jornades de vaga en Renfe per als dies 9 i 10 de juny en protesta per un dels punts de l'acord tancat recentment..
El punt en concret és el que diu que si l’any 2011 Renfe i el Govern català no arriben a un acord perquè l'operadora segueixi prestant aquests serveis, els actius i el personal que la companyia explota poden traspassar-se a la Generalitat.
El que avui passa a Renfe, ha passat també a Justícia i a altres departaments quan hi ha hagut la possibilitat que la Generalitat se’n fes càrrec. La línia dels sindicats majoritaris a Catalunya és una línia d’ideologia clarament espanyola. Els seus elements referencials i la seva política sindical és –sempre ho ha estat- espanyola. Les seves actuacions responen sempre a aquests criteris establerts sobre la base d’un projecte sindical espanyol.
PSC? La veritat és que trobava molt més clarificadores les sigles PSC-PSOE ja que responien molt més a la realitat d’un partit que es mou sota les coordenades imposades per la seu central de Madrid.
Per a què serveixen els 25 diputats catalans del PSC? Per sumar vots en el grup socialista del Congrés dels diputats a Madrid. Fets com els succeïts durant el debat sobre “el estado de la nación” no són aïllats i s’han produït un munt de vegades.
En les votacions d’aquest darrer debat a Madrid, els 25 diputats del PSC van votar, entre altres, contra una resolució sobre finançament autonòmic i sobre la gestió de l’aeroport del Prat que ja havien estat aprovades pel Parlament de Catalunya l’any passat amb el vot dels socialistes catalans.
Heribert Barrera, històric d’ERC, ha escrit un article al diari Avui sobre la proposta de Joan Carretero. D’aquesta manera, Barrera s’afegeix al debat sobre la viabilitat de la independència de Catalunya i l’estratègia que cal fer servir per assolir l’Estat propi.
Ahir escrivíem que “ens cal sumar”. No hi ha dubte que és l’únic camí possible i per sumar caldria, com diu Barrera que "les diverses agrupacions i plataformes independentistes, que actualment treballen al marge dels partits, haurien de tenir un paper essencial en la promoció de l’aplegament. En ell ningú no hauria de renunciar a la seva ideologia, als seus orígens, o a les seves sigles. Caldria oblidar ressentiments i greuges, antics o recents, i aplegar sense exclusions tothom que acceptés que la independència és actualment un a priori al qual, políticament, cal subordinar-ho tot.
Segur que hi tenim molt a guanyar i ben poc a perdre."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada