ENS CAL SUMAR

Ens cal sumar, escriu Vicenç Partal en el seu darrer article. Un escrit motivat per la presentació ahir del grup Sobirania i Justícia, encapçalat per Agustí Bassols, ex conseller de Justícia i Governació d’un dels governs de Jordi Pujol. Darrere d’ell, entre altres, hi podem trobar el també ex conseller Joan Vallvé, conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; l’ex president de l’institut Català de Crèdit Agraria, Manuel Cerdeña, o l’ex alcalde de Lleida Manel Oronich. A més, compta amb adhesions de figures com la del filòleg Antoni Maria Badia i Margarit o la de l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté.

Malgrat que en Partal diu no està d’acord amb els fronts patriòtics (en una al·lusió a al Regarupament de Joan Carretero), tot l'article ens condueix a aquest objectiu: assolir una majoria parlamentària favorable a la independència. La frase final en resumeix tot el contingut: ens cal sumar.

Ens cal sumar perquè el sentiment independentista és cada vegada més fort, però també cada vegada més dispers. Els grups, plataformes, partits i col·lectius proliferen en excés, moguts per les diferents maneres de traçar el camí cap a l’Estat propi i també –per què no dir-ho?- moguts per interessos personals i personalistes.

Cadascú pot tenir les seves “tàctiques”: ERC la pluja fina i el patriotisme social; les CUP el treball des de la base per aconseguir una majoria social favorable a la independència; el Reagrupament de Carretero el front transversal i nacional; Sobirania i Progrés l’espai transversal de la societat civil, generador d’idees i opinions; La Plataforma pel Dret a Decidir, amb escissió o sense, pel dret a l’autodeterminació; Catalunya Acció situant la independència pel 2014; el Cercle d’Estudis Sobiranistes treballant en la confecció d'un argumentari jurídic sobre la viabilitat del procés d'independència; Sobirania i Justícia amb l’objectiu de sensibilitzar la societat catalana en favor de la independència...

Aquesta relació és només una mostra... També hi ha el PSAN, Maulets, Partit Republicà, Cercle Català de Negocis, la Xarxa independentista, 10.000 en xarxa per l’autodeterminació, Catalunya Estat Lliure... i me’n deixo moltes més.

La independència en democràcia només pot arribar mitjançant una majoria parlamentària que la proclami. Una majoria que només es pot aconseguir si aconseguim sumar esforços.

Ens cal sumar.