Enguany, que una rojor de llum i sang de clariana als cims més alts s'augura,
el corser és més lleuger, subtil i blanc:
li ha nascut una ala a cada flanc
i, de brunzent que va, ni s'afigura.
Enguany ha renillat més fort que mai,
que ja pressent la fi que li arriba
dels camins sense terme de l'espai:
que en aquells cims d'aquella llum aspriva
haurà l'etern repòs que no hagué maien
un ferm monument de roca viva.
Sant Jordi, preneu els esperons,
som el jovent que ve al vostre darrera,
ens sentim cavallers i ens adelera
perdre'ns amb vós endins els horitzons
dalt del corser de nostres passions.
Ventura Gassol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada