S’ha estrenat El curioso caso de Benajmín Button (ignoro si hi ha una versió en català o si, com sempre, la podrem veure només en llengua castellana), una pel·lícula protagonitzada per Brad Pitt i que té tretze nominacions per als Óscars de 2009.
La trama de la pel·lícula gira a l’entorn de l’envelliment. El protagonista (Brad Pitt) interpreta un individu d’edat avançada i que, en comptes de continuar envellint, es torna cada vegada més jove. Quan té cinquanta anys, s’enamora d’una dona de trenta i ambdós han de fer front al problema que representa el fet que ella cada vegada és més gran i, en canvi, ell es torna més jove cada any que passa.
M’ha sorprès aquest argument perquè m’ha vingut al cap un excepcional conte de Manuel de Pedrolo, El regressiu, que formava part del recull Trajecte final.
L’argument de la pel·lícula sembla ben bé inspirat en aquest relat fantàstic de l’escriptor de l’Aranyó. La història de Pedrolo, escrita el 1974, és exactament la mateixa; l’autor jugava amb la idea de viure contracorrent, i va crear un personatge, un vell de 78 anys, que en comptes de fer-se gran cada cop era més jove.
No he vist la pel·lícula d’en Pitt, però estic segur que el conte de Pedrolo va molt més enllà en els seus plantejaments. La Barcelona que imagina Pedrolo és una ciutat superpoblada que ha anat estenent els seus límits des de Malgrat fins a Tarragona i fins a Igualada. Hi ha zones molt poblades que s’anomenen Formiguers. El ciment ho envaeix tot i els edificis s’amunteguen enganxats l’un a l’altre sense deixar gairebé espai per a res més.
La superpoblació comporta innombrables problemes i existeix un rigorós control de natalitat. Els ancians que viuen massa anys són retinguts i, de vegades, desapareixen misteriosament. És en aquest context que apareix una nova “malaltia”: sense saber ben bé per què, algunes persones velles comencen a rejovenir-se.
El protagonista de la història és un home que ha d’amagar la seva “malaltia” i ha d’autoprotegir-se contra el ritme d’una societat que l’exclou i el margina. Ens adonem de com tothom que no és considerat “normal” se’l qualifica immediatament de malalt. De fet, no fa pas tant que l’homosexualitat era considerada (i encara hi ha qui la
considera) una “malaltia”.
Són especialment colpidors els fragments que tracten de la relació que el “malalt” manté amb una altra dona i també ho és l’esgarrifós final que ens planteja el conte.
Són molt il·lustratives les paraules que s’inclouen a la contraportada d’una de les edicions que s’han fet del recull: “...no us queixeu si el volum us sembla massa curt. Torneu a començar; segur que, si heu llegit de pressa, us heu deixat alguna cosa...”
Potser ara algú es desfarà en elogis sobre la història i la trama de la pel·lícula que s’estrena aquesta setmana. Una veritable llàstima oblidar que un dels nostres millors escriptors ja l’havia feta servir per tractar i aprofundir en els problemes i les injustícies de la nostra societat.
La trama de la pel·lícula gira a l’entorn de l’envelliment. El protagonista (Brad Pitt) interpreta un individu d’edat avançada i que, en comptes de continuar envellint, es torna cada vegada més jove. Quan té cinquanta anys, s’enamora d’una dona de trenta i ambdós han de fer front al problema que representa el fet que ella cada vegada és més gran i, en canvi, ell es torna més jove cada any que passa.
M’ha sorprès aquest argument perquè m’ha vingut al cap un excepcional conte de Manuel de Pedrolo, El regressiu, que formava part del recull Trajecte final.L’argument de la pel·lícula sembla ben bé inspirat en aquest relat fantàstic de l’escriptor de l’Aranyó. La història de Pedrolo, escrita el 1974, és exactament la mateixa; l’autor jugava amb la idea de viure contracorrent, i va crear un personatge, un vell de 78 anys, que en comptes de fer-se gran cada cop era més jove.
No he vist la pel·lícula d’en Pitt, però estic segur que el conte de Pedrolo va molt més enllà en els seus plantejaments. La Barcelona que imagina Pedrolo és una ciutat superpoblada que ha anat estenent els seus límits des de Malgrat fins a Tarragona i fins a Igualada. Hi ha zones molt poblades que s’anomenen Formiguers. El ciment ho envaeix tot i els edificis s’amunteguen enganxats l’un a l’altre sense deixar gairebé espai per a res més.
La superpoblació comporta innombrables problemes i existeix un rigorós control de natalitat. Els ancians que viuen massa anys són retinguts i, de vegades, desapareixen misteriosament. És en aquest context que apareix una nova “malaltia”: sense saber ben bé per què, algunes persones velles comencen a rejovenir-se.
El protagonista de la història és un home que ha d’amagar la seva “malaltia” i ha d’autoprotegir-se contra el ritme d’una societat que l’exclou i el margina. Ens adonem de com tothom que no és considerat “normal” se’l qualifica immediatament de malalt. De fet, no fa pas tant que l’homosexualitat era considerada (i encara hi ha qui la
considera) una “malaltia”.Són especialment colpidors els fragments que tracten de la relació que el “malalt” manté amb una altra dona i també ho és l’esgarrifós final que ens planteja el conte.
Són molt il·lustratives les paraules que s’inclouen a la contraportada d’una de les edicions que s’han fet del recull: “...no us queixeu si el volum us sembla massa curt. Torneu a començar; segur que, si heu llegit de pressa, us heu deixat alguna cosa...”
Potser ara algú es desfarà en elogis sobre la història i la trama de la pel·lícula que s’estrena aquesta setmana. Una veritable llàstima oblidar que un dels nostres millors escriptors ja l’havia feta servir per tractar i aprofundir en els problemes i les injustícies de la nostra societat.
Suposo que saps que la pel.lícula 'El curioso caso de Benjamin Button' està basada en un conte de l'Scott Fitzgerald... de 1921! O sigui, que totes les trames estan ja inventades des de fa temps...
ResponEliminaAixò sí, el conte d'en Pedrolo està molt bé, igual que tot el llibre 'Trajecte final', que em van obligar a llegir al batxillerat (no tots els llibres obligatoris són dolents!)
La llastima no és que no hi hagi una versió catalana... la llàstima i l falta de respecte és que se'ns negi la versió original en anglès, tal i com l'autor la va crear!
ResponEliminaEfectivament, com molt bé dius, totes les històries semblen estar ja inventades. De fet, podríem dir que escriure és gairebé sermpre
ResponEliminareescriure.
Només volíem remarcar. i ho diem per experiència pròpia, que el conte de Perolo, com moltes de les seves obres, és desconegut per amolta gent.
Dons sincerament em va agradar molt 'EL REGRESSIU'
ResponEliminapot ser una mica 'adult' per 3er d'eso pero no és res nou és clar això tots ja ho sabem però es important per la ambientació decadent que li dòna a la societat futuriste. molt bo li recomano a tothom ;)