Hem comentat moltes vegades que ens cal guanyar la batalla en l'ús del català. No és una batalla més de les moltes que ha lliurat la llengua catalana durant segles, aquesta és LA BATALLA, perquè del seu resultat depèn el futur del català, en depèn la supervivència de la llengua.
Aquesta batalla, però, no pot ser guanyada a qualsevol preu. No podem a cada bugada perdre un llençol. El català ha d'escampar-se com una taca d'oli per tots els àmbits possibles d'ús, però el que no podem permetre és que, per guanyar l'ús, perdem la correcció i la genuïtat de la llengua.
I en aquesta batalla, els mitjans escrits i audiovisuals haurien d'actuar com a elements difusors del català. Haurien de ser models de llengua, tan escrita com parlada.
Tot això em ve al cap després de llegir l'article que Gabriel Bibiloni ha publicat en el seu bloc i que titula Xavallonga, o la perdició de TV3.
No sé si heu pogut veure la sèrie que TV3 va emetre sobre el llegendari bandoler Joan Sala, àlies "Serrallonga". La puntada de peu a la llengua ha estat de les que fan època i el més lamentable és que la majoria de gent potser ni tan sols se n'adonat.
Actors amb una horrible dicció catalana. Fonètica "xava" del protagonista i la seva esposa. Semblen una autèntica parella immigrant de les moltes que poden haver après català a l'Hospitalet del segle XXI. Barreja de tractaments entre vostè (en ple segle XVIII) i vós i uns quants castellanismes per acabar d'arrodonir-ho tot plegat.
Es posarà remei alguna vegada en el desgavell lingüístic de TV3?
Aquí podeu llegir l'article d'en Bibiloni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada