Darreres declaracions del president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Joan Martí:
"En un mitjà de comunicació s’hauria de partir de la base que aquella persona que no té una competència molt bona de la llengua que sigui, en aquest cas de la catalana, se li ha de recomanar que es retiri d’aquesta funció fins que no tingui aquesta compètencia.
Hem arribat a rebaixar tant el llistó que ara, referint-nos estrictament als mitjans de comunicació, un bon comunicador és aquell que coneix bé la llengua catalana. En un altre país, això és inconcebible. Com vol dir? És que hi ha possibilitat de pensar que hi pugui haver un comunicador que no conegui bé la llengua italiana, o la francesa o l’anglesa? No, no. Partim de la base que un bon comunicador domina la llengua.”
Acceptem que som una llengua amb les circumstàncies que hem viscut i, per tant, amb uns resultats determinats en el seu ús social, però acceptem també que avui dia l’escola ensenya la llengua a tothom. I, per tant, si un vol, la llengua l’aprèn bé.”
Diu alguna falsedat, alguna barbaritat, el president de la Secció Filològica de l’IEC?
En parlarem...
No en diu cap, de barbaritat. El problema és que cap geperut no es veu el gep. Quina oportunitat tindria un català que no parlés correctament el francès o l'espanyol en mitjans de comunicació en aquesta llengua? Cap ni una. Potser tampoc no és qüestió d'imitar el llepafilisme de francesos i castellans, però evidentment en un món on el paradigma és llengua nacional, el català o va de llengua nacional o no passarà de dialecte sociolingüístic.
ResponElimina