L'ÓSSA HVALA, ELS BOLETS I LA LLENGUA (2)

Està embarassada l'óssa Hvala? És responsable de l'atac a un caçador? S'aprofiten els caçadors de l'incident en el seu propi benefici? Té dret la Vall d'Aran a dir la seva en tot aquest assumpte? Serà bona la temporada de bolets a Catalunya? Continuaran perdent-se els boletaires pels boscos?

Mentrestant...

Només un 4% dels escrits que entren als jutjats estan escrits en la llengua del país. Pel que fa a les sentències només el 16% són en català. Un percentatge que ha baixat en relació al de fa quatre anys. El 2004 la proporció de resolucions en català va ser del 20,7%.

Fa més de vint anys que s’imparteixen classes de català als funcionaris de Justícia. Milers de persones han obtingut certificats de llengua catalana, ja sigui el nivell B o el C. S’han creat jutjats pilot en què només es treballa en català. Tots els que formen part d’aquest jutjat reben una compensació econòmica pel fet de treballar en la llengua pròpia del país i us asseguro que la immensa majoria només ho fa per aquesta “prima” que reben mensualment.

Si saben català per què no l’utilitzen? Bona part de culpa la tenen molts jutges, la majoria vinguts de fora i al quals no interessa per res la llengua del país. Tampoc els fiscals ni els advocats estan per la feina. Desenganyem-nos... si ets advocat, fiscal, inculpat o demandant i saps que el jutge és castellà, faràs valdre els teus drets lingüístics?

El curiós del cas és que quan la presidenta del Tribunal Superior de Justícia (TSJC), Maria Eugènia Alegret proposa de reformar la llei orgànica del poder judicial en el sentit de deixar clars els drets lingüístics dels ciutadans en la seva relació amb l’administració de justícia, surt la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i diu que ni parlar-ne!, que els drets lingüístics ja queden garantits per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i que la reforma de llei del poder judicial la poden justificar altres necessitats, però la qüestió lingüística no la fa necessària.

L’Estatut és la nostra garantia... Aquest Estatut que porta més de dos anys gairebé sense funcionar, sense que es produeixin traspassos de competències, sense que se solucioni el finançament i que viu pendent d’un fil que, en qualsevol moment, tallaran els membres del Tribunal Constitucional.