Francesc Puigpelat escrivia abans-d'ahir un article a l'AVUI titulat "TV3 i el catanyol" en què, després de repassar lleugerament els problemes de "contaminació lingüística" que pateix el català, es preguntava si TV3 havia de cedir a les pressions de la "llengua del carrer" per tal de guanyar en audiència o si, pel contrari, calia que mantingués fermament una opció de llengua correcta.
Anem a pams...
U... És cert que el castellà, majoritàriament i, en menor proporció, altres llengües com l'anglès, "contaminen" perillosament la llengua catalana d'expressions totalment alienes. És el que ja fa temps que es coneix amb el nom de "catanyol". Puigpelat en cita algunes i n'hi ha moltes més, entre elles, una de les més greus i que passa més desaperçabuda, l'omissió de pronoms febles; una de les assignatures pendents del president Montilla que, com molt bé diu l'articulista, els extermina en els seus discursos.
Cal, però, diferenciar clarament entre el català que es parla a Barcelona i la seva zona d'influència i el que podem sentir en altres racons dels Països Catalans. Malgrat que el "catanyol" avança en tots els fronts, és evident que el català es manté fort en moltes zones del domini lingüístic. Aquest és un error que patim sovint, el de prendre com a punts de referència les Àrees Metropolitanes (Barcelona, València, Palma de Mallorca...) que són importantíssims, però ´la situació dels quals no és extrapolable a la resta de territori. Dos... No ens hauríem ni de plantejar la possibilitat que TV3 incorporés aquest "catanyol" com a registre estàndard de les seves emissions. !Què carai ens passa als catalans que ens plantegem qüestions sobre la pròpia llengua que mai cap ciutadà d'un país normal no tindria en compte i, per descomptat, molt menys encara els usuaris de la llengua castellana! Com podem arribar ni tan sols a plantejar-nos la possibilitat de preferir el "catanyol" al català correcte per tal d'obtenir més audiència televisiva (cosa d'altra banda força dubtosa).
Tres... Totalment en contra dels plantejaments finals fa Puigpelat en el seu article. Escriu erl periodista: "I aquí arribem al dilema de TV3. 1. Si s’entesta en el purisme, perdrà audiència, perquè una cadena de televisió amb un 20% de share (comptant-hi el 33) no pot modelar la llengua d’un país. 2. Si cedeix al catanyol, contribuirà a la linguofàgia i, en definitiva, a la desaparició del català. Triar no és fàcil. No m’agradaria ser a la pell de la Mònica Terribas." Primera relliscada... el mot "purisme" per designar l'actitud dels catalanoparlants que procurem fer servir un català correcte i adequat en tot moment. Retornant als exemples del periodista... ¿Utilitzar els pronoms febles de manera adequada és ser "purista"? Expressions com "fa mala olor" o "no hi ha cap pilota" són expressions "puristes"? Potser és que ens "entestem en el purisme" quan fem servir expressions com "m'ha caigut" en comptes de "*se m'ha caigut"; "m'he adonat que..." per "*m'he donat compte que..." "està amb els braços plegats" per "*estar amb els braços creuats". O quan emprem el verb "purista" FER en les expressions següents extretes del més "pur" catanyol: "*donar una abraçada, un petó, un volt, una tombarella, una classe, vergonya, ràbia, llàstima, la impressió, la sensació..."
Segona relliscada... ¿Hem de "modelar" la llengua del país amb el "catanyol estàndard"? !Com es pot ni tan sols suggerir que la directora de TV3 s'ho hauria de plantejar!
L'adjectiu "purista" s'està fent servir cada vegada més, i de manera pejorativa, contra la gent que s'esforça per usar un català correcte. Una llengua correcta... i també, perquè en cap cas són ni han de ser elements excloents, una llengua moderna, àgil, senzilla i adaptada al registre més adequat per a cada moment i situació.
