Mentre l’Estat espanyol se salta a la torera l’Estatut i el senyor Zapatero té la gosadia (o la caradura, com ho preferiu) de dir que això no és cert i que ells ja han complert, la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) no dóna suport a l’acte convocat per la PDD per al mes de setembre.
Surrealisme? Doncs no. Com sabeu, la PDD es troba actualment dividida en dos sectors, l’oficial i el crític. I és clar, el que convoca o aprova l’un, immediatament el refusa l’altra. Així, La PDD, “sector oficial”, va convocar una manifestació contra l’incompliment de l’Estatut i la PDD, “sector crític”, s’ha donat pressa a desmentir-ho i oposar-s’hi.
La PDD semblava que podia ser el gran moviment de masses que necessitava el país en aquesta època en què l’actitud dels partits polítics sembla allunyar-se dels interessos de Catalunya. I utilitzem el passat perquè ens fa l’efecte –i tan de bo ens equivoquem!- que la PDD com a eina sensibilitzadora i mobilitzadora ha signat la seva sentència de mort.
Ara que es compleixen 40 anys de la fundació del PSAN i amb ell de l'inici de l'independentisme modern, la història sembla repetir-se una i altra vegada. D’escissió en escissió fins arribar a la “puresa” total. És a dir a la inoperància que comporta la fragmentació i la divisió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada