Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n 'adonés
d'aquest donar-me; com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, pro que besés
i del besar em desbesés.
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.
Josep Palau i Fabre
Barcelona 21 d'abril de 1917/Barcelona, 23 de febrer de 2008
Barcelona 21 d'abril de 1917/Barcelona, 23 de febrer de 2008
La poesia de Palau i Fabre dels anys 1940 és un bon exemple de la innovació literària del període, malgrat tots els malgrats polítics, socials i moral
ResponElimina(L'excés o Don Joan foll)
Eva, que als pits hi neva.
Joana, que m'obre la gana.
Edit, que m'obre el sentit.
Eugència, coll i gardènia.
Lluïsa, cos i camisa.
Aurora, de la mirada que enamora.
Francesca, la flor i la bresca.
Margarida, a la meva mida.
Magdalena, amb la teva trena.
Mònica, rambla avall per les teves cuixes.
Ora pro nobis.
Rosa, com una rosa.
Estrella, com una estrella.
Clara, com un mirada.
Pura, com Maria Immaculada.
Ora pro nobis.
Blanca, Laura i Beatriu,
en la mirada heu fet niu.
Marina, Irma i Isabel,
amb la flor del nom, la mel.
Elisenda, que ronda la ment,
Teresa i Victòria, amén.
Eva, que als pits hi neva.
Joana, que m'obre la gana.
Edit, que m'obre el sentit.
Lluïsa, cos i camisa.
Francesca, la flor i la bresca.
Margarida, a la meva mida.
Magdalena, amb la teva trena.
Rosa, com una rosa.
Estrella, com una estrella.
Clara, com una mirada.
Pura, com Maria Immaculada.
Amén, amén, amén...