Llegeixo a l’ Entrebastidors del mes de gener de 2008 que s’ha creat un nou col·lectiu a Esplugues: La Guitza.
Segons ens diu el comunicat, La Guitza neix amb la idea de ser una assemblea independentista amb l’objectiu de treballar aquest projecte dins de la nostra pròpia realitat local.
Benvingudes siguin totes les iniciatives que ajudin, d’una o altra manera, a consolidar el sentiment i la ideologia independentista. El país necessita treballar des de tots els àmbits per tal de consolidar una majoria social que vegi la independència com a l’únic camí viable si és que volem continuar existint com a poble diferenciat i si volem, també, assolir una societat més justa, més lliure i més avançada socialment.
Només un però... El comunicat diu –reprodueixo textualment- que Esplugues és una vila amb un teixit associatiu prou important, però que sempre ha estat mancat d’un moviment independentista ferm i consolidat, més aviat la presència ha estat escassa i poc visible.
Totalment en desacord amb les afirmacions del col·lectiu La Guitza. La presència de l’independentisme a Esplugues és ben visible, si més no des dels anys 70 del segle passat. El PSAN-provisional, que apareix l’any 1974 i esdevé l’IPC l’any 1979, compta amb figures importants del nostre poble (Marcel Casellas, Maria Rosa Andreu, Carme Porta i d’altres). La seva implicació és tan forta i el seu activisme tan important que el desembre de 1980 es produeixen unes detencions massives de militants de l’IPC, entre els quals es troba Marcel Casellas.
La mobilització popular en contra d’aquestes detencions és espectacular. Els Consells Populars de Cultura Catalana (un altre element clau, durant els anys 70 i 80 a Esplugues, en la lluita per la llengua i en la recuperació dels elements propis de la cultura tradicional i popular catalana, sempre des de posicions clarament independentistes) engeguen conjuntament amb els Comités de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (molt actius a Esplugues durant l'època) el que després s’anomenaria: “Esplugues: 10 dies de lluita”. Mobilitzacions, 
tancament de botigues, assemblees populars... fins arribar a aconseguir l’alliberament de tots els detinguts.
Més endavant hi va haver un intent de consolidar moviments com Nacionalistes d’Esquerra i també la CUP, que va presentar la Carme Porta dins de les llistes d’Iniciativa per Catalunya. Altres persones com en Jordi Figueres han estat sempre presents en la lluita per la independència, darrerament estructurant una força política independentista com ERC.
Em deixo moltes coses... molts noms... moltes activitats, molta feina... i bona part d’ella feta en un temps en què el simple fet de proclamar-se independentista i demanar la independència podia ser objecte de delicte.
Podem discutir polítiques, maneres de fer, opcions, però és clar que l’objectiu per a tota aquesta gent i moviments només era i és un: assolir la independència dels Països Catalans. Una independència que només podrà ser possible quan una majoria considerable de la població hi estigui a favor. I això només es pot aconseguir treballant des de diferents sectors i àmbits... Per això... benvinguda sigui La Guitza!
A Esplugues, però, ja fa molts anys que existeixen –i eren i són visibles- els independentistes i els moviments que treballen per a la independència.
Segons ens diu el comunicat, La Guitza neix amb la idea de ser una assemblea independentista amb l’objectiu de treballar aquest projecte dins de la nostra pròpia realitat local.
Benvingudes siguin totes les iniciatives que ajudin, d’una o altra manera, a consolidar el sentiment i la ideologia independentista. El país necessita treballar des de tots els àmbits per tal de consolidar una majoria social que vegi la independència com a l’únic camí viable si és que volem continuar existint com a poble diferenciat i si volem, també, assolir una societat més justa, més lliure i més avançada socialment.
Només un però... El comunicat diu –reprodueixo textualment- que Esplugues és una vila amb un teixit associatiu prou important, però que sempre ha estat mancat d’un moviment independentista ferm i consolidat, més aviat la presència ha estat escassa i poc visible.
Totalment en desacord amb les afirmacions del col·lectiu La Guitza. La presència de l’independentisme a Esplugues és ben visible, si més no des dels anys 70 del segle passat. El PSAN-provisional, que apareix l’any 1974 i esdevé l’IPC l’any 1979, compta amb figures importants del nostre poble (Marcel Casellas, Maria Rosa Andreu, Carme Porta i d’altres). La seva implicació és tan forta i el seu activisme tan important que el desembre de 1980 es produeixen unes detencions massives de militants de l’IPC, entre els quals es troba Marcel Casellas.
La mobilització popular en contra d’aquestes detencions és espectacular. Els Consells Populars de Cultura Catalana (un altre element clau, durant els anys 70 i 80 a Esplugues, en la lluita per la llengua i en la recuperació dels elements propis de la cultura tradicional i popular catalana, sempre des de posicions clarament independentistes) engeguen conjuntament amb els Comités de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (molt actius a Esplugues durant l'època) el que després s’anomenaria: “Esplugues: 10 dies de lluita”. Mobilitzacions, 
tancament de botigues, assemblees populars... fins arribar a aconseguir l’alliberament de tots els detinguts.Més endavant hi va haver un intent de consolidar moviments com Nacionalistes d’Esquerra i també la CUP, que va presentar la Carme Porta dins de les llistes d’Iniciativa per Catalunya. Altres persones com en Jordi Figueres han estat sempre presents en la lluita per la independència, darrerament estructurant una força política independentista com ERC.
Em deixo moltes coses... molts noms... moltes activitats, molta feina... i bona part d’ella feta en un temps en què el simple fet de proclamar-se independentista i demanar la independència podia ser objecte de delicte.
Podem discutir polítiques, maneres de fer, opcions, però és clar que l’objectiu per a tota aquesta gent i moviments només era i és un: assolir la independència dels Països Catalans. Una independència que només podrà ser possible quan una majoria considerable de la població hi estigui a favor. I això només es pot aconseguir treballant des de diferents sectors i àmbits... Per això... benvinguda sigui La Guitza!A Esplugues, però, ja fa molts anys que existeixen –i eren i són visibles- els independentistes i els moviments que treballen per a la independència.
Moltes gràcies per fer una mica d'història i recordar a molts i moltes que aquí en aquest poble tambè hi ha gent que ha lluitat i lluita per el nostre país.
ResponEliminaVisca la Terra.
M'afegeixo als agraïments per la lliçó d'història (potser en un to massa "xapeta").
ResponEliminaTan sols una reflexió: aquest nou col·lectiu potser ha basat aquesta anàlisi en la sensació que es té dels darrers 1o anys, en el que independentisme es resumeix a una festa (i a més mal escrita) per la "indepèndencia".
És imprescindible recordar el passat i conéxier la trajectòria històrica de lluita del nostre poble, però un no es pot encorar-se i explicar "què bons erem en aquells temps".
...gent que lluiti és el que CAL...
Estic convençut que aquests veterans de lluita (espero no retirats) no tindran problema en trobar-se amb la Guitza i iniciar un treball conjunt en pro a la independència. us proposo un principi: expliqueu aquest passat independentista (i pels més joves desconegut) d'Esplugues.
Bastant d'acord amb el que dius... El relleu generacional és important i decisiu.
ResponEliminaCrec, però, que també durant aquests darrers 10 anys, a Esplugues, s'ha treballat per la independència... Insisteixo que hi ha moltes maneres de treballar-hi i que totes, en principi, han de ser vàlides si l'objectiu és clar.
Alguns creiem que encara no ens hem retirat...