Per fi ha parlat Carod-Rovira!
Quina diferència –pel que fa a la capacitat oral d’emetre declaracions i discuros- amb el Carod de fa uns mesos. Ahir, ens va presentar la seva proposta de “Pacte nacional sobre competència lingüística”.
Creiem del tot necessari arribar a un pacte nacional lingüístic. Fins aquí, res a dir. La diferència estriba que nosaltres pensàvem que l’objectiu central d’aquest pacte havia de girar a l’entorn de la llengua catalana. Un pacte que establís les mesures i les polítiques adients per reforçar, estimular i fomentar l’ús del català. Un pacte que creés les bases necessàries que fessin del català una llengua, no només útil, sinó necessària i de prestigi. Un pacte que es proposés l’impuls del català en nous àmbits d’ús. Un pacte que defensés la unitat de la llengua i, com a conseqüència, afavorís les relacions lingüístiques amb totes les terres dels Països Catalans (una denominació cada vegada més arraconada). Un pacte que iniciés el camí cap a la “necessitat d’ús” del català.
Res de tot això… O gairebé res. El pacte nacional és sobre “competència lingüística”; un aiguabarreig on el català queda difós i diluït entre mig de l’impuls que cal donar a l’aprenentatge del francès, de l’anglès i, com és lògic, del castellà.
Alguna “perla” més del pacte…Transcrivim literalment (el subratllat és nostre): “L’objectiu d’aquest acord és el foment de l’ús social del català (fins aquí anem bé), el reconeixement del castellà com a element estructural de la societat catalana i el coneixement d’almenys dues llengües més per afrontar l’arribada de la immigració i la relació amb un entorn globalitzat.”
El castellà, llengua imposada durant segles, passa per art i gràcia de la nova dialèctica a esdevenir “un element estructural de la societat catalana.” Això em fa recordar aquella famosa i trista frase: “Jamás fue el castellano lengua de imposición…”.
La manera d’enfrontar-se al problema lingüístic que pot representar la nova immigració, resulta que és reforçar el castellà (sobretot quan la majoria de la immigració ja parla aquesta llengua) i aprendre el francès i l’anglès…
De nou Carod va fer servir les frases de moda, ja comentades en algun altre article: “patriotisme social…” Què carai és això? Com ens ho mengem? “Cohesió social…” Com podem arribar a cohesionar tot un poble si oblidem temes com la nació, la llengua i la cultura.
Una vegada més (i van…) la famosa frase: “despolititzar la llengua”. No ens queda clar què vol dir amb això. Que “el català ha de deixar de ser la llengua del catalanisme per ser la llengua dels catalans…” Hi estem d’acord. Però això no vol dir despolititzar la llengua. Vol dir allunyar-la d’ideologies polítiques, no de la política. La llengua és, hauria de ser de tothom, però… despolititzar-la? Fem un cop d’ull a les llengües d’altres països. Està despolitzat, l’espanyol? I el francès o l’anglès? I l’alemany o el rus?
No sabem què en penseu… Tot plegat sembla una mica fosc i confós… poc decidit i valent. Ens vam esgarrifar quan vam sentir dir a Josep Piqué, del PP català, que, en principi, estava força d’acord amb les declaracios del vicepresident…???!!!
Creiem del tot necessari arribar a un pacte nacional lingüístic. Fins aquí, res a dir. La diferència estriba que nosaltres pensàvem que l’objectiu central d’aquest pacte havia de girar a l’entorn de la llengua catalana. Un pacte que establís les mesures i les polítiques adients per reforçar, estimular i fomentar l’ús del català. Un pacte que creés les bases necessàries que fessin del català una llengua, no només útil, sinó necessària i de prestigi. Un pacte que es proposés l’impuls del català en nous àmbits d’ús. Un pacte que defensés la unitat de la llengua i, com a conseqüència, afavorís les relacions lingüístiques amb totes les terres dels Països Catalans (una denominació cada vegada més arraconada). Un pacte que iniciés el camí cap a la “necessitat d’ús” del català.
Res de tot això… O gairebé res. El pacte nacional és sobre “competència lingüística”; un aiguabarreig on el català queda difós i diluït entre mig de l’impuls que cal donar a l’aprenentatge del francès, de l’anglès i, com és lògic, del castellà.
Alguna “perla” més del pacte…Transcrivim literalment (el subratllat és nostre): “L’objectiu d’aquest acord és el foment de l’ús social del català (fins aquí anem bé), el reconeixement del castellà com a element estructural de la societat catalana i el coneixement d’almenys dues llengües més per afrontar l’arribada de la immigració i la relació amb un entorn globalitzat.”
El castellà, llengua imposada durant segles, passa per art i gràcia de la nova dialèctica a esdevenir “un element estructural de la societat catalana.” Això em fa recordar aquella famosa i trista frase: “Jamás fue el castellano lengua de imposición…”.
La manera d’enfrontar-se al problema lingüístic que pot representar la nova immigració, resulta que és reforçar el castellà (sobretot quan la majoria de la immigració ja parla aquesta llengua) i aprendre el francès i l’anglès…
De nou Carod va fer servir les frases de moda, ja comentades en algun altre article: “patriotisme social…” Què carai és això? Com ens ho mengem? “Cohesió social…” Com podem arribar a cohesionar tot un poble si oblidem temes com la nació, la llengua i la cultura.
Una vegada més (i van…) la famosa frase: “despolititzar la llengua”. No ens queda clar què vol dir amb això. Que “el català ha de deixar de ser la llengua del catalanisme per ser la llengua dels catalans…” Hi estem d’acord. Però això no vol dir despolititzar la llengua. Vol dir allunyar-la d’ideologies polítiques, no de la política. La llengua és, hauria de ser de tothom, però… despolititzar-la? Fem un cop d’ull a les llengües d’altres països. Està despolitzat, l’espanyol? I el francès o l’anglès? I l’alemany o el rus?
No sabem què en penseu… Tot plegat sembla una mica fosc i confós… poc decidit i valent. Ens vam esgarrifar quan vam sentir dir a Josep Piqué, del PP català, que, en principi, estava força d’acord amb les declaracios del vicepresident…???!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada