El 10 de juliol de 2013 es compliran 100 anys del naixament Salvador
Espriu. El poeta de la mítica Sinera i el prosista impecable d'obres com
Les roques i el mar, el blau.
Amor a la llengua, servei a la paraula... El doctor Rip, Laia, Ariadna
al laberint grotesc el donaren a conèixer com una de les grans promeses de
la literatura catalana. Obsessionat per la mort, pel destí de l´home i pel
futur del país, publicà, entre altres, els llibres de poemes Cementiri de
Sinera, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final de laberint, i la peça
teatral Primera història d'Esther.
Escrita el 1948, Primera història d’Esther és la manifestació
gairebé desesperada d’Espriu per tal de crear un testimoni d’una llengua, la
catalana, viva i rica, plena de matisos, d’una gran expressió fònica i, per
això, va omplir el text de paraules extretes dels diferents nivells, registres
i varietats que posseeix el català i, fins i tot, hi va introduir paraules del
caló, la parla gitana.
Sobre l’obra d’Espriu, d’una magnificència insuperable, planeja
constantment el missatge dels seus versos: Hem
viscut per salvar-vos els mots / per recordar-vos el nom de cada cosa... La
preocupació per la llengua i la cultura, imprescindibles per a l’existència
d’una nació com la catalana, apareixen en l’obra d’Espriu abans ja de la Guerra
Civil.
Avui, malauradament, el missatge d’Espriu continua vigent. Cal, encara,
salvar els mots perquè una llengua ha de viure amb total, absoluta i plena
normalitat. Les paraules d’Espriu ens ho recorden:
“Jo vaig reaccionar des del primer dia contra la intolerable arbitrarietat
que suposa perseguir una llengua [...] Crec que no hi ha cap llengua que
delinqueixi; no pot delinquir una llengua, perquè una llengua està per sobre
del bé i del mal.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada