UN NOU ESTAT PER A TOTHOM

El 23 de gener de 2013 Catalunya va fer un nou pas decidit i molt important en el camí que ha de conduir el país cap a la seva independència. 

El parlament de Catalunya va votar favorablement la Declaració de Sobirania que, entre altres coses, declara: “El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.” El text va ser aprovat per 85 vots a favor i, només, 42 en contra.

La Declaració ha tingut una extraordinària repercussió internacional. Mitjans de tot el món se n’han fet ressò (podeu veure la notícia en els principals mitjans a http://dom.cat/6fc).  Només cal fer un cop d’ull al titular de la prestigiosa CNN: “Catalan parliament declaration pushes self-determination”.

El país acaba d’aconseguir la seva quarta gran victòria parcial. La primera va ser la gran manifestació de l’11 de setembre en què dos milions de persones van sortir al carrer darrera d’una sola pancarta: “Catalunya nou Estat d’Europa” i amb un sol crit: independència!

La segona va ser empènyer els polítics allà on la societat civil volia i que assumissin com a seu el crit i el clam d’independència de l’11 de setembre.

El tercer combat victoriós per la llibertat de Catalunya es va disputar el 25 de novembre amb les eleccions al Parlament. L’independentisme va continuar guanyant i sumant punts. Les forces polítiques partidàries de convocar el poble de Catalunya a un referèndum per l’autodeterminació, gairebé les mateixes que el 26 de setembre van aprovar al Parlament una declaració en aquest sentit, aquests partits o coalicions van sumar un total de 87 escons enfront dels 48 d’aquells partits que continuen mantenint la seva opció unionista amb l’Estat espanyol.

El quart combat es va esdevenir el 23 de gener amb l’aprovació de la Declaració de Sobirania. Ara, el camí ja està iniciat i no hi ha possibilitat de tornar enrere.

A Esplugues, el vespre del dia 23, es va escenificar la unitat de les forces polítiques amb la societat civil. Convocats a les portes de l’Ajuntament per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), es va llegir el manifest de suport a la Declaració que feia poques hores s’havia votat al Parlament. El text va ser llegit per un representant de CiU, un de ICV, un d’ERC i l’ANC. La unitat d’acció de la societat civil amb els nostres polítics, amb el nostre Govern i amb les nostres institucions farà que el procés esdevingui imparable.

I res, però, ens serà donat… El camí no serà fàcil i caldrà una gran dosi de coratge, valentia, resistència… sí, és cert… però acompanyada de la gran força de la il·lusió i de la confiança en què som en el camí que ens ha de dur fins a la llibertat.

La il·lusió, l’esperança i el convenciment no ens han d’impedir, però, que toquem de pues a terra. Sabem que hi ha encara molta gent indecisa, persones que dubten perquè no acaben de veure clar el futur d’una Catalunya independent. Aquesta és la feina principal de l’ANC: informar i obrir el debat sobre el nou Estat i, sobretot, escoltar. Cal que escoltem atentament què ens diu la gent indecisa perquè és l’única manera que, mitjançant la conversa i el debat, puguem arribar a convèncer-los de les bondats del nostre independentisme. Un independentisme inclusiu, en positiu, un projecte per a tothom, on la independència és el camí de sortida, l’eina amb la qual podrem construir un nou Estat, un Estat millor, un Estat amb què tots sortirem beneficiats.

El proper 16 de març, a Girona, tindrà lloc l’Assemblea General de l’ANC. Tots plegats haurem de decidir quin serà el nou Full de Ruta fins al 2014 i, per assolir els nostres objectius caldrà que convidem a participar en les nostres accions al màxim nombre possible d'entitats, associacions i organitzacions socials de cada lloc, així com als ciutadans en general, per tal d’aconseguir el més ampli ressò possible. A més d’aplegar la resta d’independentistes convençuts, cal arribar a tots els ciutadans que, sense declarar-se sobiranistes, vegin que l’Estat propi és l’única eina per aconseguir majors cotes de benestar, de llibertat, d’igualtat i de justícia.

Per damunt de tot, la lluita de l’Assemblea per assolir l’Estat propi ha de continuar fonemantant-se en la democràcia participativa, la justícia i la llibertat. Treballar sobre aquests tres pilars ha de legitimar, encara més si cap, el nostre procés d’independència.