Tal dia com avui de fa setanta anys, naixia a Alcoi, comarca de l'Alcoià, Ovidi Montllor. Des d'aquí el nostre record i homenatge a un dels artistes més extraordinaris dels Països Catalans.
Montllor va morir a Barcelona el 10 de març del 1995. Per recordar el setantè aniversari del seu naixement s'ha creat a twitter l'etiqueta #70anysOvidi, amb què es registren tots els missatges de record.
Us convidem a visitar l'espai Ovidi, l'arxiu personal d'Ovidi Montllor on podeu trobar tot el que es realciona amb l'artista, des de poemes, can´çons i articles manuscrits, fins a cartells, partitures, vídeos...
El nostre record amb la Cançó del cansat
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d´estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.
Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m´ha tocat, i és la meua feblesa.
Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d´empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.
És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.
I torne a repetir: sóc alcoià
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català,
i ho faig a la manera de València.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d´estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.
Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m´ha tocat, i és la meua feblesa.
Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d´empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.
És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.
I torne a repetir: sóc alcoià
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català,
i ho faig a la manera de València.
Et trovem a falta Ovidi
ResponElimina