SOL, I DE DOL, I AMB VETUSTA GONELLA...

J. V. Foix (Barcelona, 1893-1987)

"amb i per la llengua"
(1931)

"Per a molts de nosaltres, partidaris de l'ús integral i exclusiu del català, adversaris del bilingüísme en tant que aquest suposa el reconeixement de l'existència d'una llengua oficial amb la qual cal alternar i no una simple llentua exterior, útil per a l'expansió comercial, el català no és una llengua més bella, ni més dolça, ni més aspra, ni més expressiva, ni més pintoresca, ni més antiga que les altres llengües de la llatinitat. I si té cap d'aquestes virtuts o d'aquestes imperfeccions no ho hem fet valer per a legitimar la nostra intransigència. El nostre deler pel recobrament total de llur llengua pels catalans és fisiològic. En reclamem l'ús com un presoner el de les mans o dels peus endogalats, perquè ella i només ella representa íntegrament la nostra llibertat. No ignorem que milers de catalans que cobreixen llur indigència patriòtica amb himnes i banderetes barrades o tricolors refusen de col•laborar a l'obra del recobrament lingüístic. Llur frase, però, no tardarà a ésser proclamada. [...]

Qui dintre Catalunya protegeix la premsa no catalana o qui dins les corporacions, ateneus, sindicats, etc., no defensa fins a la més ardida intransigència l'ús integral del català, manca a un deure elemental i traeix els destins de Catalunya."